El terratrèmol a la Casa Blanca sembla que pot arribar aquesta tardor per diverses bandes. Si el repugnant i fatxenda Donald Trump guanya la cursa dels republicans, i posteriorment guanya la cursa final, bona part dels ciutadans d’aquest país semblen disposats a emigrar.
A l’altre costat, tot i el favoritisme de la senyora Clinton, un senador de 75 anys proper a la socialdemocràcia podria portar als Estats Units un paradigma desconegut. L’estat del benestar que defensa Bernie Sanders brilla actualment per la seva absència, i molts, equivocadament, el titllen de roig comunista.
Diu l’entorn més proper al bo d’en Bernie que un fet el va marcar el 1957. Amb només 16 anys, les sinergies del capitalisme més ferotge li va prendre una part important de la seva vida. Els Brooklyn Dodgers, l’equip de beisbol del seu barri al qual portava tota la joventut animant i gaudint dels seus encontres en les tardes del cap de setmana, marxava de la ciutat. Marxava cap a Califòrnia, ja que les condicions econòmiques que Los Angeles oferia al seu propietari eren força millors de les que disposaven a la Costa Est.
Però com, el meu equip una simple mercaderia empresarial?
Aquesta pregunta devia rondar el cap d’un jove Sanders, que no comprenia com aquell equip que afavoria la integració d’una comunitat sovint fràgil, de cop i volta desapareixia. Com de cop i volta desenes de persones es quedaven sense feina, i milers es quedaven sense un dels grans espais on gaudir d’una bona estona amb els amics i la família. I l’única explicació era l’afany de fer diners d’una sola persona. Bernie Sanders va fer un Màster en Capitalisme Avançat abans d’entrar a la universitat.
Evidentment, dir que la base del pensament polític de Sanders neix en la venda d’un equip de beisbol seria massa agosarat. Però potser si és cert que aquell fet va ser l’espurna que li va encendre la curiositat; l’espurna que li va fer plantejar-se algunes coses, com per exemple a qui pertanyen les coses o fins a quin punt es protegia l’interès de la comunitat.
Anys més tard, com a alcalde de Burlington, va proposar l’opció d’adquirir un equip i gestionar-ho comunitàriament. Acabaria passant, els Vermont Reds serien l’equip d’una ciutat comandada per un home que havia visitat Cuba i l’URSS. El dimoni per a l’Amèrica de l’odi.
Amb els anys, i possiblement degut a l’increment de la seva activitat política, Bernie Sanders afirma que ja mai veu partits d’esports professionals, no té temps per a aquestes coses.
Probablement el beisbol ocupi un espai força menor en l’imaginari del possible futur resident de la Casa Blanca, però no deixa de ser curiós que “gràcies” a una desgraciada transacció, s’iniciés una història que ha transformat segur la vida de moltes persones; la de Sanders i sobretot la dels ciutadans que han pogut gaudir dels oasis d’estat del benestar en un estat profundament insolidari amb els seus.
