Ja fa tres anys que els Jocs del Mediterrani van viure la seva darrera edició. La cita de Tarragona va ser fallida i s’ha de dir amb tots els ets i uts, perquè les competicions esportives sempre van quedar en un segon terme, subjugades a les polèmiques constants viscudes ja durant el camí cap als Jocs, amb els incessants problemes econòmics, disputes polítiques i l’endarreriment sonat d’un any com a colofó, però també mentre es disputaven les competicions, amb crítiques que plovien per totes bandes, també des del món de l’esport. Tarragona 2018 va fallar en massa coses i ens va fer viure moments tan difícils de pair com la cerimònia inaugural.
Abans d’aquells Jocs el periodista Rafa Marrasé, alma mater del projecte periodístic Porta Enrere, va fer una feina excel·lent per seguir amb ulls crítics un gran esdeveniment. Va publicar tots els detalls del per què de l’ajornament dels Jocs o dels problemes econòmics i de les tensions entre administracions. Va resseguir la declaració de representants públics (com l’alcalde Ballesteros) per constatar que, de vegades, com el cas de l’invitació a Palestina i Israel, eren només paraules i no fets. També va difondre la tensió viscuda entre alguns clubs esportius i el comitè organitzador i va retratar el mal estat d’algunes instal·lacions i les problemàtiques de salut associades.
La tasca de Porta Enrere va dibuixar un camí alternatiu a les versions oficials i va tenir un gran impacte mediàtic quan va fer públic el vincle d’entitats espanyolistes amb els Jocs arran de la seva presència a la cerimònia inaugural. El millor de tot plegat, però, és la persistència de Marrasé en seguir el fil del cas mesos i anys després dels Jocs. De fet, no ha sigut fins aquest 1 de setembre que Porta Enrere ha pogut publicar de quina manera i quantes entrades Societat Civil Catalana va aconseguir per a garantir la presència de públic a la cerimònia inaugural que fos favorable al rei d’Espanya. Cal llegir l’article, perquè va al fons de la qüestió.
Pel camí Porta Enrere ha hagut de superar una batalla judicial després que l’Ajuntament de Tarragona i el Comitè Organitzador presentessin un recurs al TSJC per evitar fer pública la documentació. A més, no ha deixat de mirar i remirar què va passar amb els Jocs i el seu llegat, amb irregularitats econòmiques, desfalc de diners públics i l’ús (o desús) de les instal·lacions esportives construïdes per a l’ocasió.
Des de la Fosbury volem mostrar públicament l’agraïment a Porta Enrere per la feina feta. Per fer periodisme, vaja. Sense la tasca d’aquest mitjà Tarragona 2018 es veuria amb uns altres ulls, més ingenus i menys crítics. Tant de bo el periodisme esportiu del nostre país sigui capaç per si mateix d’exercir d’agent fiscalitzador dels grans esdeveniments i dels conflictes que sempre tenen una cara B. Tots hi sortiríem guanyant.
