Estava mirant aquest diumenge per la televisió la final de la Copa de la Reina de bàsquet entre l’Spar CityLift Girona i el Perfumerías Avenida que es disputava al pavelló de Fontajau de Girona. L’escenari de les gestes del Valvi, Casademont i, finalment, Akasvayu, ple d’aficionats que volien veure la competició de bàsquet femení i un ambient de bàsquet espectacular. Per desgràcia per al públic gironí, al final no hi va haver sort, i el Perfumerías es va endur el títol amb un partidàs de la maresmenca Sílvia Domínguez.
El mateix cap de setmana també s’ha disputat la Copa de la Reina de waterpolo, amb la piscina del CN Terrassa plena els dies decisius de la competició. La Sirena no va poder repetir l’èxit o sorpresa de la temporada passada i va caure clarament a la final davant el sempre favorit, el CN Sabadell Astralpool. Malgrat tot, l’èxit de la competició va ser total.
Perquè, si amb un més que discutible i lamentable suport i repercussió mediàtica en els mitjans habituals ja s’aconsegueix aquest seguiment, no vull ni imaginar el que seríem capaços de veure si rebessin el tracte que es mereixen, perquè l’espectacle ja el donen.
A la WNBA han buscat un sistema per mantenir l’aficionat del bàsquet enganxat, fent que competeixin quan la competició masculina ja ha acabat la seva temporada. Els pavellons registren bones entrades i les audiències televisives són bones, per tant, no ens podem excusar en un suposat no seguiment per evitar fer el pas.
Si realment creiem en una societat igualitària on no hi tingui lloc cap tipus de discriminació, potser ja seria hora que fóssim valents i convertíssim el seguiment a l’esport femení en la norma i no com passa actualment que, com els atletes olímpics, només sabem que existeixen un cop cada 4 anys o quan juga la selecció espanyola.
