Però si estimules intel·lectualment aquestes neurones que acaben de néixer, es connecten a la xarxa cerebral i es converteixen en una part funcional de la comunitat de cèl·lules que transmet els missatges. És a dir, que la xarxa del cervell s’amplia i es fa més densa, i per tant augmenta la capacitat d’aprendre i recordar. El resultat és que la ment es fa més flexible i s’aconsegueix esperonar la creativitat […]”
Això no ho explica cap entrenador esportiu, ni preparador físic ni coach. Ho narra amb aquestes paraules l’escriptor japonès Haruki Murakami, al llibre ‘De què parlo quan parlo d’escriure’ (Ed. Empúries, 2015), tot i que si voleu que us animi de veritat a perdre la por a córrer us recomano llegir el seu anterior ‘De què parlo quan parlo de córrer’ (labutxaca, 2007). Als dos llibres, Murakami argumenta –i ho explica de manera molt detallada– que una de les principals raons del seu èxit com escriptor es deu a la rutina física que va començar en el moment en que va decidir apostar per escriure. I tot plegat després després d’una joventut en la qual no havia fet ni cas a l’esport, i fins i tot afirma que la gimnàstica era una de les assignatures que més odiava a l’escola.
Llegint les experiències de l’escriptor japonès queda clar que la gent que s’entesta en dir “avui no puc fer esport que tinc feina” o el clàssic “no vinc a entrenar, que tinc examen” simplement s’estan perjudicant a si mateixos. Una reflexió que veig interessant fer ara que comencem un any nou, i acostumem a fer nous i bons propòsits. Perquè propòsits dolents mai en fem, el que passa és que de vegades no encertem la tecla adequada. Queda clar doncs que si vols aprovar el pròxim examen, el millor que pots fer és planificar-te i fer esport!
