Perdre’ns-ho és perdre’ns Des de la Fosbury portem més de cinc anys intentant predicar amb l'exemple que es demana a la campanya #ThoEstasPerdent

Oportuna i esgarrapadora, benvinguda sigui la campanya #ThoEstasPerdent que avui s’ha presentat a Barcelona. Un compromís dels mitjans, on òbviament ens comptem.

La campanya presentada aquest matí és un crit d’alerta contra la discriminació informativa i mediàtica que pateix la meitat de l’esport de casa nostra, aquell que és practicat per dones. La nostra adhesió a la campanya, als seus propòsits i sobretot al seu toc d’alerta no pot ser més vehement. Des del primer dia que vam començar a fer Fosbury, en el tacte tàcit i escrit entre redacció i audiència hi havien uns principis clars. I el tracte per igual en clau de gènere formava part de l’esperit nuclear amb el que vam néixer. Amb el que encara som aquí. Fortes i decidides.

Ser fidels a un principis, comprometre’s i portar-ho al camp de la realitat dia a dia i setmana a setmana no és fàcil. A la Fosbury ens vam comprometre a fer un periodisme amb perspectiva de gènere, optant per desmasculinitzar-lo. I això no sempre és fàcil. Començant per la nostra família, que integra la pròpia redacció o gent lectora i col·laboradora, on en consta –i no ens agrada, i tenim per objectiu batallar-ho– que encara hi ha un biaix masculí i sobretot anant a petar en allò que fem, el mal anomenat “producte”. El periodisme que exercim.

El nostre compromís amb el principis de #ThoEstasPerdent és ferm però vol defugir el folklorisme oportú que tan sovint converteix en fullaraca els propòsits ferms de la lluita feminista. A la sacsejada que necessita l’esport i el seu tractament mediàtic fins a interioritzar el que seria natural: un tracte per igual en clau de gènere no li fan falta escenaris efímers de proclama ni dies internacionals de res. La lluita feminista ha fet un salt endavant, desinhibit i imparable en els darrers temps i aquí l’esport no es pot quedar en una etiqueta ni una campanya d’imatge que netegi consciències.

Observatori Crític dels Mitjans, una aposta reforçada

Des de la Fosbury afegim un nou propòsit al marc de la campanya presentada. El de l’exigència. La rendició de comptes i la identificació concreta de discriminacions intolerables. Ens escrutem a nosaltres mateixes la feina i seguirem avaluant les pràctiques de la resta de sector. Ho hem fet i ho seguirem fent, estrenant aquest 2020 un Observatori Crític dels Mitjans permanent que donarà continuïtat als diferents informes en clau de gènere i mitjans que hem anat fent en els darrers anys.

Seguirem intentant que cada passa que fem, per humil que sigui, vagi en la direcció que toca. Creiem que nosaltres només ens perdem l’esport que anul·la la resta, en oposició al qual vam néixer. Aquí es tracta de ser fermes i crear xarxa de consciència. Ometre o invisibilitzar la dona no és perdre’s part de l’espectacle. Perdre’ns-ho és perdre’ns, per complet, en el moment que ens ha tocat viure.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!