Desig contingut, tots tenim el nostre compte enrere que va restant dies, hores, minuts i segons fins al tret de sortida als peus de les torres venecianes de l’Exposició del 1929. Es va acostant el diumenge. Molts i moltes ens fem la pregunta: he entrenat prou ?
Gairebé tots i totes els que correrem hem dedicat moltes hores i dies d’entrenament més o menys sistemàtics… Cadascú sap com s’ha preparat… Molts i moltes ens venç la il·lusió d’ocupar per un dia l’asfalt dels carrers de Barcelona. És la marató, la festa major de l’atletisme urbà per excel·lència amb un certa exigència preparatòria. També és veritat que actualment també hi ha ultramaratons… i l’esforç atlètic popular sembla infinit… !
En els darrers anys, les concentracions d’atletes populars s’han convertit en un autèntic fenomen de masses. Hi té molt a veure el desig propagat globalment de portar una vida sana, una alimentació saludable i practicar algun esport d’una forma sistemàtica per rebaixar els hàbits nocius del sedentarisme.
Una marató, per experiència pròpia, és una pluja d’emocions, un sacrifici potser excessiu, una lluita entre la ment, el cor i les cames, sobretot en els darrers quilòmetres. Res no la supera. Moltes sensacions i pensaments envaeixen el cor i el cap. I com que la societat actual ens aboca a una certa intensitat d’emocions, ara alguns correm maratons, som així!
Fa quaranta anys, a la primera marató de Barcelona hi participaven un selecte nombre de participants, no arribaven ni als 200 inscrits. Ara som uns 20.000! Això és bo o dolent? Darrerament, els metges recomanen que els atletes es facin un reconeixement mèdic per evitar ensurts. Totalment d’acord. Malgrat que ara gairebé tot es banalitza, no és el mateix la cursa d’El Corte Inglés que una marató i en aquest sentit molts sobrevaloren les seves forces…
Actualment, l’atletisme popular té a la seva disposició un calendari anual extens i divers cada cap de setmana, curses d’asfalt, de muntanya, de totes les distàncies i arreu del país.
Aquesta darrers anys el boom de les curses també l’ha seguit la producció de literatura atlètica escrita per corredors professionals, corredors més o menys mediàtics, … una autèntica fal·lera que les editorials també aprofiten!
Decididament gairebé tots els que correm la marató busquem superar el nostre petit o més gran repte d’una distància mítica, els 42,195 quilòmetres. Tots i totes emularem el Fidipides de la Grècia clàssica perquè tots i totes necessitem emoció, sacrifici i superació en aquesta societat del segle XXI en què vivim.
El diumenge al matí a la sortida tornarà a sonar el clàssic Barcelona de la Montserrat Caballé i el Freddie Mercury i com un ramat urbà concentrat i tenaç seguirem la ratlla blava pintada a l’asfalt per assolir el nostre íntim i intransferible objectiu una vegada més! Per unes hores ens sentirem esgotats però més vius ! I ben aviat… a preparar la següent!
Salut i a córrer…i per molts anys!
