Aquest diumenge a la tarda estava mirant per Esport3 un partit d’handbol de competició europea, entre el Granollers i un equip de Dinamarca, la campiona olímpica. Era interessant. Els granollerins estaven capgirant el marcador que poc abans afavoria els danesos. Però tot de cop, en el moment més emocionant, faltant només 10 minuts per acabar, la realització, suposem que seguint ordres de “la superioritat”, va decidir partir la pantalla. I va continuar oferint el partit a mida reduïda i sense locució. Per què? Hi havia hagut un atemptat terrorista a algun lloc? S’havia mort alguna personalitat molt famosa? O calla, potser era una cosa del món de l’esport, i algun esportista català havia fet un rècord mundial?
Doncs no, no era res d’això. A l’altra banda de la pantalla, amb locució, teníem una “representació” del senyor Bartomeu, el president del Barça. El cap de personal dels jugadors que havien fet una mica de pena uns dies abans a París… i una mica més enrere a casa davant l’Atlético, tot i que passessin a la final de Copa. Venia a parlar del “moment del club”. I és que el Barça afrontava un partit de tremenda transcendència, davant el potent Leganés. I, mentre a l’altre costat els jugadors del Granollers anaven consumant la remuntada, el periodista li va fer una preguntar també transcendental: Com creu que el públic rebrà l’equip després del que va passar a París? Per això calia tallar el partit? No, només calia esperar una estoneta!
Què us semblaria que mentre el Barça estigués remuntant contra el PSG, la pantalla es partís per la meitat, la locució s’aturés i ens oferissin les declaracions, per exemple, del president del CN Sabadell, perquè el seu equip femení de waterpolo està a punt de rebre el Concepción de Madrid. Malament, no? Doncs va passar. Crec que falta una mica de “desintoxicació” de Barça…
