“Els ciclistes no en tenen cap culpa!” segueix l’estela del “no entenc perquè han de perjudicar els usuaris“, la frase clàssica que apareix a qualsevol conversa quan els treballadors dels transports públics opten per exercir el seu dret a vaga i l’empresa (de RENFE a TMB) es veu obligada a reduir el seu servei. La protesta acostuma a incidir en les nostres vides quan ens afecta i per això els treballadors, moviments socials i col·lectius diversos opten per socialitzar les seves reivindicacions a través d’una acció que ens interpel·li directament.
Aquest dimarts la setzena etapa del Tour de França s’ha aturat durant 17 minuts en un punt incert de l’Arieja, a Occitània. El motiu: els efectes del gas llançat per la policia amb afectació directa per als ciclistes, que han estat atesos pels serveis mèdics de la ronda francesa amb una forta coïssor als ulls. L’objectiu de la policia no era aturar la cursa, sinó frenar els agricultors de la zona que han optat per protestar aprofitant el pas de la ronda francesa entre els seus camps amb un enorme èxit de repercussió. L’atac amb gas s’ha girat contra la missió dels gendarmes de preservar el bon funcionament de la cursa. El tret per la culata, vaja.
Probablement l’acció d’avui, que havia de coincidir amb la presència del president Macron a la cursa, tindrà costos personals molt elevats per als agricultors que han mogut algunes bales fins al bell mig de la carretera: durant la protesta els gendarmes han detingut diversos activistes que no cal dir que pagaran els plats trencats de la deficient gestió policial. La justícia francesa els imputarà tots els càrrecs que consideri oportuns en un país que ja fa anys que viu sota una intensa presència policial a qualsevol racó.
La Confederació pagesa ha explicat l’acció d’aquest matí: “Atès que el Tour de França ens mostra una imatge bucòlica del nostre país, els pagesos recordem que la cursa passa a través dels nostres camps on tenim diversos desafiaments. Davant el menyspreu del govern, era important recordar que la competició ciclista travessa una zona desfavorida i degradada“.
Tour de France interrupted by farmers’ protest and police tear gas https://t.co/ae18WO8BjA pic.twitter.com/KBZ7GrSc39
— Reuters UK (@ReutersUK) 24 de juliol de 2018
Com acostuma a passar, però, el sindicat majoritari (FNSEA) ha sortit al pas de l’acció recordant l’acord de col·laboració que té amb el Tour de França i assegurant que la cursa ciclista no és el lloc on exposar les reivindicacions del camp. Les manifestacions fa mesos que són protagonistes arreu d’Occitània i el govern francès, que va anunciar un canvi en els seus plantejaments per la pressió social, no l’ha arribat a concretar a la pràctica, allargant de forma indefinida una reunió programada fa moltes setmanes amb els pagesos de la zona. No cal dir que molts mitjans francesos (també esportius) s’han fet ressò avui per primera vegada de les reivindicacions dels pagesos de l’Arieja.
Gràcies a la protesta avui els aficionats tenim més opcions de conèixer la realitat d’un territori que acull una prova esportiva que seguim amb devoció. Menys façana i més veritat. Allò que els grans esdeveniments esportius acostumen a viure com una taca negativa al seu historial és una bona oportunitat de reivindicació dels moviments que protesten pels seus drets i llibertats lluny del turisme de borratxera, bengala i brossa viscut a l’Alpe d’Huez. Cada gran esdeveniment genera un impacte al territori i és lògic que aquest s’expressi aprofitant el focus mediàtic que té al davant.
A la Volta a Catalunya del passat mes de març diversos activistes van fer endarrerir uns minuts l’etapa que sortia de La Pobla de Segur per exigir la llibertat dels presos polítics i el recorregut de les etapes, com també ha passat amb les proves a l’aire lliure dels Jocs del Mediterrani, estava tenyit de groc. L’1 d’octubre de 2017, barça a banda, la majoria de competicions esportives de Catalunya es van suspendre. Això passa arreu i era absurd demanar als espectadors que seguien el mundial de Rússia que fessin cas omís a l’acció política de Putin com també ho era negar les protestes sorgides de les faveles amb l’arribada dels Jocs Olímpics a Rio de Janeiro o l’apartheid que viu el poble palestí quan el Giro d’Itàlia blanquejava l’estat d’Israel programant la seva sortida a Jerusalem Oest.
Protestes a l’esport: més que benvingudes
No hi ha frase més absurda que la sobreexplotada “No es pot barrejar l’esport amb la política“, com si l’esport fos practicat (i seguit) per persones que no viuen en una comunitat en conflicte permanent. No hi ha esportistes ni seguidors marcians, però sí que hi ha esdeveniments majúsculs que s’allunyen de la nostra realitat quotidiana i en què sempre preval allò de “The show must go on“. Quan algú atura aquests grans esdeveniments per fer palesa la seva reivindicació social alguns només podem celebrar que arreu del planeta hi ha persones organitzades per construir un futur millor. Celebrem-ho. Al cap i a la fi, la resta, només és una competició esportiva.
