Dilluns passat vam tenir el plaer d’entrevistar en directe un dels personatges més influents en el mon del ciclisme de la darrera dècada i l’actualitat: el director del Team UAE Joxean Matxín. Ell mateix ens va desvetllar una exclusiva que ens va fer molta il·lusió a l’equip de l’Etapa Reina: si tot va be, és molt probable que corri la Volta a Catalunya un dels fitxatges estrella de l’equip: Tadej Pogacar. Per tota la gent que no li soni, que imagino deu ser la majoria, anem a presentar-lo en societat a l’emmarcat d’avui.
En Tadej va néixer el 21 de setembre del 1998 a Komenda, un petit poble a les rodalies de la capital d’Eslovènia, Ljubljana. El seu germà gran anava amb bicicleta i corria a un al club Radenska Rog, un dels més populars a Eslovènia. En Tadej li va seguir les passos i si va unir el 2008 amb 10 anys. D’aquesta manera es va començar a entrenar amb un entrenador i a participar de les proves nacionals i campionats de les seves categories.
El 2015 va fer el salt a la categoria junior com un dels corredors amb més futur del país. Va córrer un bon calendari de proves internacionals a França i Itàlia. Al final de l’any destaquem diversos top15 a clàssiques italianes o el 8è a la General de la Cursa de la Pau. Fa 5è i 4t als nacionals en línia i contrarellotge i córrer també els europeus i mundials de Richmond, que no pot finalitzar.
Després d’un bon primer any d’adaptació a la categoria, el 2016 ambiciona ja aconseguir victòries. Inicia molt fort l’any corrent les clàssiques italianes, franceses i fins i tot les belgues de llambordes on ronda el top10 en totes elles. Al maig li arriba la 1a victòria a una etapa dura de la Cursa de la Pau. A l’any li sumem tres top5 a clàssiques italianes, 6è la General del Tour du Pays du Vaud i 11è al GO General Patton, tot de categoria UCI. Ara si es proclama campió nacional contrarellotges, però no amb línia. Però encara suma victòries de molt prestigi: General i una etapa del Giro della Lunigiana i bronze als europeus. Participa al mundial de Qatar en línia, però no és el seu terreny.
Fa el salt a sub23 com a un dels juniors amb millor palmarès. Firma per el ROG-Ljubljana, l’equip Continental del seu club de tota la vida, acompanyat dels millors talents nacionals. Inicia l’any corrent proves menors del calendari internacional destacant algun top10 a Croàcia, també acumula top10 a les clàssiques italianes de primavera UCI. Després de ser 5è i 6è als nacionals arriba un dels objectius de l’equip: el Tour d’Eslovènia. Entre equips World Tour acabà el 5è, una volta amb cert prestigi i televisada. Aquest resultat el posa en boca de molta gent i a l’òrbita ja d’equips World Tour. Completa l’any amb un 3r al Tour d’Hongria i diversos top10 a final d’any, destacant un 7è al Giro di Lombardia.
En Tadej i l’equip te moltes expectatives posades en el 2018. Hi ha 3 grans objectius: el Tour d’Eslovènia, el Tour de l’Avenir i el Mundial d’Innsbruck. Repeteix calendari d’inici d’any i roça la victòria a Croàcia, o a les clàssiques italianes. Destacar també un 15è i 22è al Tour de Flandes i Gent Wevelgem. Abril, maig i juny córrer tres voltes preparatòries: Croàcia (HC) on acaba 13è, Fleche du Sud, 13è i Priessnitz Spa UCI sub23 on guanya una etapa i la general. Se li escapen els nacionals: 2n i 6è però o arregla amb un Tour d’Eslovènia enlluernador: disputa les etapes dures amb els grans líders del World Tour i acaba el 4t darrere Roglic, Uran i Mohoric. En aquell moment, ja tenia signat un pre-contracte amb l’UAE.
Després d’uns europeus on no passa de top15 arriba l’Avenir. Demostrant una gran regularitat i solidesa de l’equip eslovè Tadej Pogacar s’endú la General final gràcies a acabar entre els 6 primers les 4 etapes de muntanya en una cita decebedora per a altres emmarcats com Eddie Dunbar: en aquest moment l’UAE fa oficial el seu fitxatge per a dos anys. De camí al darrer objectiu, el mundial, encara guanya la general del Giro del Friuli i a Àustria no pot lluitar per les medalles i finalitza el 7è.
En Tadej Pogacar s’autodefineix com a corredor de Voltes per etapes, però diu que també li agraden les clàssiques dures d’un dia. De fet, si li pregunten què somia guanyar diu que el Tour i el mundial, com tothom, però que li faria especial il·lusió endur-se Lombardia. També té especial interès per les cronos, tot i que assumeix que ha de millorar en aquest aspecte. Aquest jove corredor de 1’76m i 66Kg arriba al World Tour amb humilitat i sacrifici, però moltes ganes de brillar entre els professionals en un futur proper. De moment tot sembla indicar que tindrem el plaer de veure’l a casa nostra per la Volta, a aprofitar-ho i a animar-lo!
