Quan us nombri l’emmarcat d’avui pensareu, el Marc s’ha colat, aquest noi no és tant jove. I és que el rendiment que està donant en el seu primer any al World Tour està sent més que notable, i més dins un equip on té les condicions ideals per a poder ser protagonista malgrat la seva joventut i inexperiència. Parlem de l’enèsima perla de la cantera colombiana: l’escalador de l’Educaction First Daniel Felipe Martínez!
En Daniel va néixer el 25 d’abril del 1995 a Soacha, important ciutat del departament de Cundinamarca, proper a la capital. Tot i ser un any més gran que Bernal i Sosa, enguany n’ha fet tan sols 22, però mediàticament es troba per sota dels altres dos talents que ja us els hem presentat amb anterioritat.
El Daniel es va acabar dedicant al ciclisme gràcies a una malaltia que va patir de petit. Era un noi amb sobrepès i poc esportiu, però va patir una infecció que el va tenir un temps a l’hospital. Això el va fer aprimar molt i li van recomanar fer més exercici. Ell estava decidit a jugar a futbol, però un dia, gràcies la seu germà gran, va aconseguir una bicicleta vella amb la que va començar a agafar l’afició per el ciclisme.
Amb 14 anys va començar a entrenar-se de manera més seriosa. Amb l’ajuda dels seus pares va aconseguir una bicicleta més professional i equipament i, animat per la seva mare, que preferia el ciclisme al futbol, va començar a competir junt amb el seu germà gran, que ja portava uns anys destacant a nivell regional.
Com a cadet va fer-se un nom a les carreres departamentals i campionats i va anar guanyant experiència i escalant posicions. També va competir en pista. Ja va passar a junior, doncs, com a un dels corredors més destacats de Colòmbia, així hi va demostrar el primer any al proclamar-se campió contrarellotge als campionats panamericans del 2013 i sub-campió en ruta. A finals d’any va córrer els mundials de Florència amb la selecció i en va ser el millor de l’equip, acabant 15è en un grup de 20 que va lluitar per la plata.
Aquest bon rendiment anual i internacional li van obrir les portes d’Europa. Aquell hivern va passar 3 mesos a l’escola de ciclisme de la UCI i va competir amb l’equip junior de Colòmbia a nivell internacional destacant el nacional contra el crono i la participació als mundials de Ponferrada, on malauradament va haver d’abandonar.
El salt de categoria el va fer de la ma del Team Colombia, que el 2015 estava a la categoria Continental Professional. D’aquesta manera va poder competir en un calendari molt gran, internacional i de qualitat el seu primer any de sub23, en detriment de carreres amb la selecció. Va aconseguir resultats molt interessants com la muntanya a la Route du Sud, millor jove i 8è a la general del Tour de Utah o el debut a la Volta i Lombardia. Va córrer el Tour de l’Avenir amb la selecció i en va quedar el 14è i 3r millor escalador.
De cara al 2016 Daniel Felipe Martínez va canviar d’estructura i va fitxar per l’equip italià Wilier. Després de ser el 3r i 2n millor jove a Coppi e Bartali i Trentino, va fer el debut al Giro d’Itàlia amb 20 anys recent complerts, el més jove de la competició. EL seu rendiment va ser notable tenint en compte la seva joventut, va poder acabar el Giro sent el 2n millor de l’equip. A l’Avenir va ser un gregari de luxe de Bernal, que ja pujava molt fort i va realitzar un gran final de temporada a les clàssiques italianes, rondant el top10 en diverses d’elles.
Pas a pas s’anava convertint en un millor corredor i el 2017 ja partia com a líder clar de l’equip. L’inici de temporada, però, no va ser tant positiu. Calcant pràcticament el calendari, no va poder destacar on ell ho feia i el Giro d’Itàlia no el va poder acabar. Malgrat això, es va refer i la segona part de la temporada va ser molt més positiva. A l’Avenir va fer un treball de luxe per a que Egan Bernal se l’endugués i va tornar a destacar a les clàssiques italianes, destacant un 9è i 7è lloc als Tre Valli Varesine i Milan-Torino, respectivament. A final de temporada es va proclamar millor jove del Tour de Turquia, i 4t a la general.
Després de 3 anys consolidant-se com a corredor professional li tocava fer el salt al World Tour, i així va ser. Aquest any 2018 l’ha corregut amb l’Education First, sent una peça clau per a Uran i tenint llibertat allà on el cap de files no corria. L’inici d’any va ser fulgurant: subcampió nacional contrarellotge, 5è a la Oro y Paz i 7è a la Volta. Va córrer les Ardenes i va ser el 2n millor jove a Romandia i 3r general de Califòrnia. Va debutar al Tour com a gregari de luxe de Uran i, després del seu abandonament, va poder ser protagonista en diverses etapes de muntanya i va acabar sent el 5è millor jove.
Com veiem, malgrat la seva joventut, ja ha tingut un calendari de molta qualitat i ha rendit a un nivell molt notable allà on ha anat. Se li escapa encara la victòria, però és un corredor valent, que acumula diversos mallots de millor escalador i que, segur, amb aquesta actitud, no tardarà en aconseguir-la. Ell ha comentat que debutar al Tour era el seu somni des de petit, però que no es vol quedar aquí, el seu objectiu és guanyar-lo algun dia. És un repte agosarat, i més tenint en compte que hi ha un paisà anomenat Egan Bernal que l’ha passat per l’esquerra en la progressió. En Daniel Felipe Martínez, però, és més dièsel, i any a any s’està consolidant com un gran ciclista. De moment no se sap encara a quin equip correrà el 2019, estem segur que te una bona fila d’equips picant la seva porta.
