Aquest cap de setmana, entremig dels merders per les banderes i l’enèsim episodi lamentable a Moto GP (llançament de tomàquets inclosos) es va disputar el segon i definitiu partit de la lliga de waterpolo femení.
Parlava fa uns dies en Cugat Comas que tenim un “bon vi esportiu”, fent referència a l’alt nivell que ara mateix mostren els equips del Sabadell i el Mataró en l’esmentada disciplina. Gran Reserva diria jo; els dos partits de la final de lliga amb els que ens han delectat han estat una autèntica oda a l’esport de la pilota groga.
Dos partits igualats al màxim (11-12 amb penals inclosos a Mataró i 11-9 a Sabadell). Dos enfrontaments on la qualitat waterpolística que hem vist ha estat altíssima, i on la intensitat que hi han posat ambdós equips ha estat la màxima possible. Dues finals amb un autèntic ambientàs a les grades, dels que fan afició, especialment el dissabte a la Bombonera sabadellenca, amb seguidors d’un equip i un altre animant les seves jugadores.
Les noies del Maresme, actuals campiones de Copa i de la LEN Trophy, han venut la seva pell el més car possible: primer a casa empatant a nou i obligant a decidir el partit als penals; després a camp rival, on guanyaven 4-6 a l’equador del matx i on van estar a un gol d’empatar en el darrer minut.
Però davant han tingut un majestuós Sabadell. Com ja hem comentat a la Fosbury, les noies de Nani Guiu han viscut probablement la temporada més complicada del darrer lustre: la disputa de l’Europeu, la Lliga Mundial, el pre-olímpic, tot combinat amb la disputa de totes les competicions nacionals, han fet d’aquesta temporada una successió d’entrebancs. Uns entrebancs dels quals les Jennifer Pareja, Maica Garcia i companyia s’hi ha sobreposat amb nota: campiones de Lliga i de la Copa d’Europa.
A Rio sense la capitana
En les hores posteriors a la final, els aficionats al waterpolo de la península ibèrica teníem molt bons motius per a que se’ns dibuixes un somriure a la cara. El nivell mostrat per mataronines i sabadellenques en aquest tram final de temporada les situa, de nou, com a favorites a tot per als Jocs Olímpics.
Primer però, el grup de tretze seleccionades (la llista es farà publica aquest proper dimecres) haurà de fer front a la més dolorosa de les pèrdues: el seleccionador Miki Oca ha anunciat avui mateix que prescindirà de la capitana, prescindirà de la Jennifer.
Els motius, segons el tècnic, són estrictament esportius i apunta directament a una baixada al rendiment de la jugadora d’Olot. Evidentment, els seus motius tindrà, però veient l’espectacular rendiment que ha tingut el C.N. Sabadell aquesta primavera, guanyant pràcticament tot el que tenia al seu abast enmig d’un calendari infernal, i amb la Jennifer com a màxima golejadora, no seré jo qui gosi dir que el seu rendiment ha baixat. D’altra banda, l’impacte emocional que pot tenir en el grup la baixa de la que ha estat la capitana durant tota l’etapa exitosa de la selecció (i líder del Sabadell, equip que aporta la majoria de jugadores) sembla inevitable.
Així doncs, de nou, aquest vi Gran Reserva del qual vam gaudir el dissabte, ha quedat aigualit.
La selecció ha patit en els darrers mesos. El quart lloc als Europeus (on el combinat nacional va perdre dos cops amb Itàlia i un amb els Països Baixos) no convidava a l’optimisme de cara a la dura prova olímpica d’aquest pròxim mes d’agost. Al pre-olímpic, les jugadores comandades per Miki Oca van patir de valent: després de perdre amb Grècia i els Estats Units a la fase de grups, l’enfrontament clau per la plaça olímpica seria davant els Països Baixos, el mateix equip amb el qual havien perdut a Budapest dos mesos abans.
Les noies van demostrar del que son capaces i van vèncer, assegurant així el bitllet per a Rio. Una competició on tot ho poden: repetir la plata olímpica de Londres evidentment seria tot un èxit, però veient l’altíssim nivell amb el qual les jugadores del Mataró i el Sabadell han arribat a aquest tram final de temporada, somiar amb l’or no és cap quimera. Esperem que, un cop presa la decisió, ara l’equip tècnic treballi per a què aquest fet no afecti el grup. I ara ja si, totes les energies cap a Rio!
La Jennifer, per la seva banda, podrà gaudir d’un estiu una mica més tranquil amb els seus. Segur que li hagués encantat viatjar al Brasil, però al final tot té les seves avantatges. Et trobarem a faltar capitana.
