Cop d’autoritat del Centre Natació Mataró, que amb la victòria 9-7 a la final de la Copa de la Reina davant les noies del CN Sabadell trenquen una hegemonia de vuit anys consecutius amb les vallesans aixecant el títol. Però això serà el de menys possiblement per a guanyadores i vencedores: haver trencat una ratxa de 2.170 dies, de pràcticament 6 anys de victòria rere victòria, aquest és el gran trofeu que s’emporten les de Florin Bonca.
A la prèvia que vam fer a la Fosbury de cara a aquesta Copa de la Reina, analitzàvem les possibilitats que hi havia de que les noies de Nani Guiu no guanyessin la seva novena Copa consecutiva. Tot i que si miràvem les estadístiques i les xifres, semblava no haver-hi arguments per a aquesta possible derrota; els imponderables si que ens enviaven algunes senyals. Comentavem el possible cansament d’un grup que ha iniciat el 2016 a 2.000 revolucions (Europeu de Budapest i Pre-Olímpic de Gouda, a part de les competicions domèstiques) com a gran element a tenir en compte.
La derrota, el marc mental
Les noies del Sabadell han demostrat durant anys que disposen d’una capacitat mental per auto exigir-se i motivar-se fora del normal. Han demostrat estar més a prop d’allò sobrehumà que del possible per a un terraqüi, però com ja ens va dir el mateix Nani Guiu quan el vam entrevistar el gener del 2014, algun dia, la derrota arribarà.
Que hagi anat arribant a Europa (en comptagotes) és absolutament normal. El nivell dels equips i les competicions a països com Grècia, Hongria o Rússia és molt molt alt. Però quan nosaltres ens referíem a la derrota, a aquella, com a fet excepcional, era la derrota en competició nacional. Quasi bé sis anys sense perdre un partit, ni de lliga ni de Copa. I el que és més important, pràcticament sense patir. Si bé és cert que en més d’un partit les sabadellenques han vist com el rival les posava contra les cordes (aquest any el Sant Andreu va perdre a Can Llong per la mínima), les rodejava una àuria d’imbatibilitat que feia impensable que la derrota pogués realment arribar.
Pal, pastanaga?
En la citada prèvia vam parlar de la dificultat que podia tenir el partit de semifinals davant les andreuenques, un molt bon equip que hauria pogut preparar l’encontre a consciència. El Sabadell va guanyar 17-5 aquest partit, i a un servidor això no li va acabar de fer bona espina (per a malpensats, un servidor és soci del CN Sabadell des de que tenia cinc anys, res a amagar). El marc mental era el més difícil de trencar, i una victòria tant clara davant un rival tant bo podia fer creure les sabadellenques que, de nou, no era el moment de la derrota.
Finalment va arribar, en una data que quedarà gravada a la història del Centre Natació Mataró i sobretot en la ment del grup de noies que ho van fer possible: 10 d’abril del 2016. Segurament tots els elements que hom ha posat sobre la taula no siguin més que cabòries, i simplement l’anàlisi ens porti a que el Mataró va saber defensar molt bé les millors virtuts del Sabadell en un dia en que les Jennifer Pareja, Laura Ester o Anni Espar no van estar del tot inspirades. Perquè sovint tot és més senzill del que sembla. O no.
En qualsevol cas, ambdós equips van oferir un gran espectacle que esperem corroborin amb la consecució dels dos màxims títols europeus.
Agafeu agendes i guardeu les dates:
Final Four Len Trophy, al Sorral de Mataró
Semifinals el divendres 15 (18h. i 19:45h); final el dissabte 16 a les 20:45h.
Final Four de l’Eurolliga, a Can Llong, Sabadell
Semifinals el dissabte 23 d’abril; final el diumenge 24 d’abril.
Fotos: cedides Marc Gonzalez
