Aquesta setmana el Barça ha fet públic un secret a veus, l’acord per la incorporació de l’extrem internacional Valero Rivera Folch. És inevitable dir-ne el segon cognom per diferenciar-lo del seu pare, el tècnic més llorejat de l’handbol mundial. Ell però, torna solament per mèrits propis d’on va marxar fa 11 temporades. Amb 31 anys i consolidat a l’elit mundial. Un camí ben curiós.
Podríem caure a la trampa de dir que es tracta del retorn “del fill pròdig”, però si llegim amb atenció la paràbola del fill pròdig veiem com en aquesta història bíblica el pare rep a casa un fill que ha marxat de casa per voluntat pròpia amb les butxaques plenes a viure la vida, deixant-se portar pel luxe i el vici. Un camí que l’acaba deixant sense res i per això ha de tornar amb la cua entre cames. Queda clar que el cas de Valero és pràcticament al contrari.
Per això creiem més adient dir que es tracta del Retorn del Jedi, ja que va marxar com un jugador encara per fer, prometedor però amb unes habilitats encara per polir. La temporada que ve temporada tornarà a “Can Barça” convertit en un dels millors del món en la seva posició. Un extrem hàbil com pocs i que fa gaudir a tothom amb els seus llançaments magistrals des del córner o dels 7 metres. Només falta que expliqui qui ha estat el seu mestre Yoda.
Víctor Tomas i Valero Rivera, dos camins ben diferents
Format a la base blaugrana, Valero va créixer massa marcat per ser “fill de”, precisament de qui el va fer debutar al primer equip del club blaugrana. Valero Rivera Jr. havia crescut a la base al costat de Víctor Tomas, amb qui van arribar junts al segon equip i també van debutar al primer equip a la vegada. Però mentre que el Víctor agafava cada cop més protagonisme a l’extrem dret i es faria amb un lloc al primer equip, el jove Valero ho tenia més complicat per ser un fix a l’extrem esquerre.
Així mentre que Tomas celebrava havent participant ja des de la pista de la setena Copa d’Europa del Barça, en el primer any amb Xesco Espar d’entrenador, Valero començava a veure com el seu futur era lluny de Barcelona. El Barça fitxaria Juanín García i ja tenia a l’eslovè Luka Zvizej per davant. Per això, la temporada 2005-06 va decidir marxar cap a Saragossa, on va jugar dues temporades al BM Aragón.
Després va passar per Algesires (2007), Guadalajara (2008) i Academia Octavio (2009), creixent a poc a poc i agafant cada cop més nivell alternant equips de la zona baixa d’Asobal amb equips de Divisió de Plata. Els seus bons registres van cridar l’atenció del Nantes francès, que el va fitxar el 2010, llavors encara a la segona divisió francesa. El primer any a França va col·laborar a pujar l’equip a la màxima categoria, i en la seva primera temporada a la LNH va ser el segon màxim golejador i escollit com a millor jugador de la lliga per davant de jugador com Jerome Fernandez o Nicola Karabatic. En aquests anys s’ha consolidat com un dels millors jugadors de la lliga, tot i que el Nantes mai ha tingut prou nivell per lluitar pel títol. Però ell ha seguit treballant incansablement, fent-se a si mateix a base de treball. Ara ja és un Jedi.
Paral·lelament, ha anat agafant més prestigi internacional gràcies a la seva entrada a la selecció espanyola. Primer va haver-hi dubtes, ja que qui el va seleccionar va ser el seu pare, però ben aviat la seva qualitat ja contrastada va anar apagant totes les crítiques a base de bon joc i col·laborant en tres grans èxits: el Mundial 2013, el bronze a l’europeu 2014 i la plata recent aconseguida a Polònia.
Finalment, després de tots aquests anys torna a casa, on compartirà posició amb Aitor Ariño, després de la marxa ja coneguda de l’islandès Sigurdsson. Ara ja no és “Valero Jr.” ni “Valerín”, simplement Valero Rivera.
Vídeo-Notícia a Barça TV
FCB Handbol: Valero Rivera Folch torna a casa per fcbarcelona
