El Museu Olímpic i de l’Esport barceloní ha acollit aquest dimarts al vespre la presentació de la Unió d’Esports de Catalunya, la nova entitat referent de l’esport català.
Més d’un milió d’esportistes i dotze mil clubs i entitats units sota un mateix paraigües. Les xifres impressionen però són la conseqüència d’unir les dues principals entitats esportives privades de Catalunya en un mateix ens. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) han decidit deixar de banda les seves diferències històriques i fer front comú per promocionar, impulsar i defensar les entitats esportives del país com a “base fonamental per garantir el dret a l’activitat física i esportiva de tota la ciutadania de Catalunya, sense discriminacions”.
71 federacions i 43 consells esportius que a partir d’ara van de bracet gràcies al naixement de la Unió d’Esports de Catalunya, un òrgan que uneix l’esport popular amb l’esport federat i que obre una nova etapa per a l’esport català, que anirà a l’una gràcies a un acord qualificat com a “històric” pels seus protagonistes.
Jaume Domingo, president de la UCEC, ha explicat que l’acord “és una oportunitat pel país, tant per les entitats esportives, com per les administracions públiques, i haurem de treballar plegats amb la màxima confiança i sabent que farem la millor feina. Estem davant molts canvis socials, de noves formes i maneres d’entendre l’esport i cal que reflexionem i treballem per l’esport català del segle XXI”. De la seva banda, Gerard Esteva, president de la UFEC, ha celebrat la “capacitat d’entesa en el sector” i l’assoliment de “l’objectiu de crear un paraigües representatiu i democràtic que treballa dues variables claus; les de l’esport i del territori, cobrint les 42 comarques del país i 71 esports”.
Els objectius
La Unió d’Esports de Catalunya neix amb la voluntat de treballar, coordinar i defensar les necessitats i els interessos comuns del sector esportiu sense ànim de lucre. La nova entitat treballarà per “recuperar o millorar la manca de finançament pel sector esportiu i el decreixement del suport de l’administració”, especialment en la recuperació de la crisi provocada per la pandèmia i en l’actual d’encariment de subministraments, així com el “poc pes institucional” de l’activitat física i l’esport en els àmbits governamentals.
