Al llarg de la història el FC Barcelona ha tingut un paper clau en el desenvolupament urbanístic d’algunes zones de la ciutat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La seva responsabilitat en projectes urbanístics o immobiliaris que han transformat (o han intentat transformar) espais que van molt més enllà del terreny de joc és ara objecte d’una carta oberta signada per la coordinadora SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet que aplega més de cinquanta col·lectius en defensa del territori.
Aquesta plataforma publica aquest divendres una carta oberta dirigida als tres candidats a la presidència del FC Barcelona (Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixas) en què els recorda que el club “no sempre ha tingut un comportament exemplar” com a gran propietari del sòl a l’AMB i els convida a prendre “decisions responsables” en els projectes que es vulguin impulsar en els terrenys del club, “consensuant-los abans amb la ciutadania de les poblacions afectades a través de processos participatius i posant sempre per davant els interessos de les persones i la conservació dels espais naturals i les zones agrícoles“.
La carta de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet recorda alguns dels casos més sonats d’aquest segle XXI, com el fallit projecte Barça Parc que la directiva liderada per Laporta va intentar tirar endavant junt amb l’Ajuntament de Viladecans governat pel PSC i que pretenia urbanitzar 60 hectàrees d’espais naturals després d’aquirir uns terrenys que formaven part de la Xarxa Natura 2000. Aquell intent de parc temàtic que no va anar enlloc va deixar al club uns terrenys de dubtosa utilitat real al costat del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Una altra parcel·la que també ha format part d’un dels projectes urbanístics del club és a l’Hospitalet de Llobregat, amb els terrenys de Can Rigalt que es van vendre per 35 milions d’euros a La Llave de Oro i que el club va haver de recomprar per 47 milions d’euros fa pocs anys davant la impossibilitat de tirar endavant el projecte urbanístic previst inicialment amb la complicitat de l’ajuntament de la ciutat.
En la seva carta la plataforma recorda que la Ciutat Esportiva Joan Gamper ubicada a Sant Joan Despí també va servir en el seu moment com a detonant per a la construcció d’un barri de 700 habitatges a la zona agrícola de les Begudes.
Si anem més enllà, cal recordar que el club blaugrana ja va protagonitzar una gran operació especulativa durant el franquisme amb la requalificació dels terrenys de Les Corts i que durant el mandat de Josep Lluís Núñez el club va viure en tensió permanent amb les associacions de veïns del voltant del Camp Nou que s’oposaven amb fermesa al projecte “Barça 2000” i succedanis del mateix. Ara els projectes urbanístics de futur, atesa la situació econòmica actual del club, sens dubte tornen a esdevenir elements claus en la presa de decisions de l’entitat en els propers anys.
