El català Guilhem Guirado, natural de Ceret i nascut a Arles, és el flamant nou capità de la selecció francesa de rugbi. Es tracta, amb permís del Primer Ministre Manuel Valls, del català amb més responsabilitat al país veí. El lector neòfit pot creure que, per sí sola, l’elecció d’un capità no hauria d’originar cap tipus de paperassa però es pot afirmar amb seguretat que no té res a veure aquesta figura en l’esport dels quinze contra quinze amb el pes relatiu o simbòlic que puguin tenir en altres esports. Guirado serà el quart català que capitanejarà el XV del Gall i s’estrenarà al VI Nacions que començarà a inicis de febrer. Abans que ell havien liderat els francesos Eugene Ribière de Thuir, a la dècada dels 30, Jep Desclaux de Cotlliure del 36 al 38 i una sola vegada Nicolas Mas de Perpinyà el 2014.
En rugbi, el capità és el líder de l’equip, una autoritat dins del vestidor i també en el camp. L’interlocutor primordial de l’entrenador, que l’escull com aposta personal i, alhora, el vector que irradia caràcter al joc de tot l’equip. I el més important, és el referent també pel públic, pel rival i per l’àrbitre. El sorteig és el de menys importància dels rituals, tot i que és iniciàtic del que suposa un partit en el decurs del qual la figura del capità és més que transcendent. Ell és l’únic que pot dirigir-se al col·legiat i aquest sempre el requereix com a interlocutor, mitjancer o testimoni en les sempre didàctiques explicacions del perquè de les seves decisions. En rugbi, doncs, el capità és molt important. I una elecció com aquesta, ara, encara més.
El rugbi internacional viu encara la ressaca d’un Mundial com el d’Anglaterra que va ser sagnant per les potències del nord, totes elles apartades de semifinals. Si el fracàs de l’amfitriona va suposar la decapitació en el càrrec del capità Chris Robshaw –el capità és quasi un element més de l’staff tècnic, si cau l’entrenador sovint també cau el capità– a França el canvi d’etapa es presentava encara més brusc. Enterrada l’era de Philippe Saint André, amb el desencís de la mala Copa del Món també deien prou molts dels jugadors d’una generació històrica a la que han faltat resultats. El també català Nicolas Mas, el geni Michalak o el fins ara capità Thierry Dusatoir donaven per acabada la seva singladura internacional. Canvi de cicle dels de debò. I la sempre exigent parròquia francesa cada cop més assedegada d’alguna bona notícia. Amb aquesta pressió, la Federació havia d’anunciar nou seleccionador i aquest nominar nou capità. I el Trofeu de les 6 Nacions que comença d’aquí a 15 dies en serà una revàlida instantània.
Novès escull Guirado
El seleccionador escollit per a un càrrec que els darrers tres inquilins han convertit en un polvorí se sabia aviat. Era l’occità Guy Novès, una llegenda, l’entrenador de Stade Toulousain que va convertir aquest equip en el que encara és, el de millor palmarès a Europa. Novès va fer pública la setmana passada, en una carència informativa sempre important en el rugbi, la identitat del nou capità. El pes de Guilhem Guirado al rugbi mundial s’inflava de cop.
Guirado, als 29 anys, arriba al màxim nivell de responsabilitat com a jugador francès en la seva plena maduresa esportiva. El del Vallespir, un d’aquells nens que de petit ja s’emmirallava amb els seus ídols de l’ovalada, va estar nou anys a la disciplina de la USAP, amb la que va ser campió i subcampió de França. Amb el descens i no sense dolor va passar a jugar al Toulon, el gran equip del darrer lustre on encara ha explotat més el seu joc. Si va semblar fitxat per taxa de jugador nacional en un equip, el de la ciutat costanera, convertit en unes Nacions Unides del rugbi, ben aviat va repuntar tot allò que havia ensenyat jugant amb els colors de la senyera, va millorar prestacions i es va convertir en el que és, un dels millors davanters del món.
