Fa molts anys que diem que el pas dels anys no sembla afectar la trajectòria esportiva de Toni Bou. El pilot resident a Andorra ha tornat a guanyar aquest cap de setmana el mundial de trial a l’aire lliure. Ja en porta quinze i en suma un total de 29 si hi sumem els mundials que ostenta en la modalitat indoor. És una bestiesa i l’única incertesa és saber fins a on portarà aquesta xifra rècord (probablement irrepetible) l’esportista de Piera el dia que decideixi retirar-se d’un circuit en què un altre veterà com Adam Raga (va camí dels 40 anys) té el mèrit de seguir plantant-li cara tot esperant tornar a guanyar un títol que es va endur el 2005 i el 2006. Però la història que ens crida més l’atenció del cap de setmana és la de Laia Sanz, que ha recuperat els seus orígens amb èxit.
La pilot de Corbera de Llobregat feia vuit anys que no disputava el mundial de trial, un esport que semblava haver deixat enrere en la seva vessant competitiva per centrar els seus esforços en el ral·li Dakar i també en les grans proves internacionals d’enduro. De fet, el camí iniciat en els darrers anys en l’automobilisme i els ral·lis en cotxes semblaven centrar el seu present i futur fins que aquest 2021 ha decidit recuperar l’esport que la va catapultar a l’èxit permanent en el món del motor.
Fa 21 anys que Laia Sanz va guanyar el seu primer campionat del món de trial, quan tot just era una adolescent. Probablement per aquest motiu el repte de tornar a competir en trial després d’anys de deixar-lo aparcat era especialment difícil, atès que tothom comptava amb ella com a candidata al títol mentre era una incògnita el seu rendiment en una disciplina aturada per a ella des de 2013. En la darrera prova de Portugal la catalana s’ha endut el triomf i ha remuntat davant la britànica Emma Bristow, que dominava la general per un sol punt de diferència, i que en terres lusitanes també s’ha vist superada per Berta Abellán.
Un catorzè títol que posa en valor els orígens d’una trajectòria espectacular i que serveix per constatar que no hi ha un camí fàcil per a les grans estrelles del motor. Laia Sanz ha patit en poc temps la malaltia de Lyme, la febre Q i una mononucleosis per sumar un nou mundial: “Avui ha sigut molt dur psicològicament, una autèntica tortura. Feia molts anys que no patia tant, per nervis, per la pressió… ha sigut un dia molt difícil, però estic molt contenta. Després de tot el que he sofert aquests darrers anys em mereixia aquest títol més que mai. Diria que és el dia en què he anat millor amb la moto de tot l’any“.
