L’any 1984 Montserrat Martín es va convertir en la primera arquera catalana en participar a uns Jocs Olímpics. Ho va fer a Los Angeles, on va acabar en 28a posició entre les 47 participants. L’esportista de Montblanc va brillar durant els anys 80 a les competicions d’àmbit estatal i va tenir bitllet garantit per les grans cites internacionals. El seu debut olímpic va ser una alenada d’aire fresc per a un esport que pocs anys després quedaria permanentment vinculat a l’encesa del peveter de l’estadi olímpic de Montjuïc en la cerimònia inaugural de Barcelona 1992. Pràcticament quatre dècades més tard una altra jove tarragonina, Èlia Canales, somia en competir als Jocs de Tòquio i acaba de demostrar en un gran escenari internacional que de talent per ser-hi no n’hi falta pas.
L’esportista del Club de Tir amb Arc Constantí ha aconseguit aquest cap de setmana el triomf individual més important de la seva carrera esportiva i s’ha penjat la medalla d’or al segon Gran Premi d’Europa d’aquesta temporada celebrat a Antalya, a Turquia. Canales va demostrar des del primer moment que arribava a la cita en un bon moment i ho va refrendar amb el setè lloc a la fase de classificació inicial. A partir d’aquí, un encadenat de quatre victòries consecutives en duels directes la va catapultar cap a la final, una fita extraordinària que la va emparellar amb la francesa Lisa Barbelin, possiblement l’arquera més en forma d’aquest inici de temporada després de guanyar el Gran Premi d’Europa de Porec disputat el mes de març.
La final ha sigut un reflex de la igualtat competitiva de les dues arqueres i s’ha decidit finalment al tie-break, el moment en què Èlia Canales ha demostrat tenir una sang freda prometedora i ha portat la fletxa al 10 per endur-se el triomf:
L’èxit d’Èlia Canales és brillant, també, perquè ha arribat en una competició marcada pel vent, obligant a totes les arqueres a recalcular el camí de totes les fletxes disparades per assolir bons resultats. Una demostració de bona tècnica que convida a dibuixar un futur pròsper per a la catalana. La medalla d’or a Antalya, a més, significa un salt endavant enorme al rànquing mundial, on de cop i volta ja ostenta la 21a posició abans de l’inici de les competicions més esperades de la temporada, les copes del món i especialment el campionat d’Europa que reparteix nous bitllets olímpics.
El gran repte dels propers mesos per a Canales, sens dubte, passa per classificar-se per als Jocs de Tòquio. L’equip espanyol encara no té cap bitllet assegurat en categoria femenina i la propera oportunitat per aconseguir-lo passa per l’europeu/preolímpic que es disputarà de nou a Antalya del 31 de maig al 6 de juny. Hi ha quatre places en joc (una per país) i deu països que no hi poden aspirar pel fet de disposar ja d’un bitllet garantit. Espanya, sens dubte, és una de les fermes candidates a guanyar-se un bitllet per a Tòquio juntament amb França després de les exhibicions fetes per Barbelin aquestes darreres setmanes. Del 18 al 21 de juny encara hi haurà una segona via d’accés a través del preolímpic per equips.
L’èxit d’Èlia Canales al Gran Premi d’Europa és molt rellevant també perquè passa a ser l’arquera referent de l’equip espanyol, superant fins i tot a Alicia Marín. La madrilenya ara queda per darrere de Canales al rànquing mundial i malgrat que abans de la pandèmia havia guanyat el selectiu intern i era la màxima candidata a disputar els Jocs en cas de guanyar una plaça, la situació ara és francament favorable per a la tarragonina. De fet, Marín va optar per operar-se fa pocs mesos i fa poques setmanes que ha tornat a competir, allunyada de moment de l’equip espanyol que està cridat a disputar les grans competicions internacionals d’aquesta primavera. Canales, de la seva banda, ha aprofitat els darrers mesos per finalitzar en primera posició el procés de selecció de l’equip espanyol de tir amb arc recorbat femení.
Tot apunta, doncs, que si Espanya assoleix la classificació olímpica ho fiarà tot a les opcions d’Èlia Canales, una arquera que amb 19 anys acaba de fer història a Turquia i que lluitarà per una plaça olímpica a principis de juny que faci justícia al seu enorme talent esportiu.
