La tiradora de Constantí que esborrona

2 minuts de lectura
El tir amb arc és una d’aquelles disciplines que semblen adormides, negades mediàticament entre Jocs Olímpics i Jocs Olímpics, aparentment relegades. Com si fossin una torna petita d’un conjunt més gran. Exactament com Constantí respecte Tarragona, relació de proximitat, dependència i desigualtat que Els Pets van entronitzar amb aquella cançó enganxosa de fa 30 anys.

Es pot trencar la dicotomia, però, per parlar d’Èlia Canales. I és que la tiradora amb arc de Constantí només fa que esborronar amb una progressió imparable. Té només 17 anys però cada cop que competeix fa més salts qualitatius. Ja no pot ser considerada una promesa sinó una realitat emergent. I amb evident futur olímpic. Molta atenció amb el seu nom.

Una progressió imparable

Aquest 2019 està sent, per a ella mateixa i a nivell competitiu, una mena d’accelerador amb tota eficàcia. Està cremant etapes a gran rapidesa i progressant en un esport que, com la resta del programa olímpic, presenta novetats expectants en la temporada que s’ha decidir qui serà a Tòquio a partir del 24 de juliol del 2020, just quan s’encengui el peveter. Èlia Canales de moment té cap, peus i punteria a la primavera del 2019. I ve de proclamar-se ni més ni menys, que campiona del món d’arc recorbat en el torneig mundial que s’ha celebrat a la localitat turca d’Antalya.

Alvariño i Canales, a Turquia.

Canales es va imposar en la final d’equips mixts a la parella russa formada per Erdem Irdyneev i Elena Osipova per 5 a 3, aconseguint així una medalla d’or inèdita en la història d’aquest esport a l’Estat. Canales, que ha fet parella de competició amb el gallec de 24 anys Miguel Alvariño, ha gaudit en primera persona d’un gran èxit internacional que suposa un cop de puny a la taula de l’establishment d’aquest esport. Les cròniques expliquen que Canales i Alvariño van remuntar davant una parella més ben situada a priori i que van tenir un gran encert i punteria. El d’aquest cap de setmana és el millor que ha passat a una esportista amb tot el futur per davant.

2019: Any Canales

Aquesta mateixa temporada, la mateixa Èlia Canales ja va acabar en quarta posició per equips en la Copa del Món de Medellín a principis de maig, va ser tercera a l’estatal sènior en el seu debut, va assolir la internacionalitat essent la peça més jove de l’engranatge o va establir un nou rècord d’Espanya en categoria absoluta en la modalitat d’arc recorbat femení. És ben bé que aquest 2019 està sent el seu any. I en queda més de la meitat. El 2018 va ser sots-campiona dels Jocs de la Joventut. Qui s’atreveix amb travessar què pot passar el 2020?