El tretzè top-10 dels nostres

Fer quarts a Cincinnati, venint de fer quarts a Montreal a redós del seu sensacional Wimbledon no és poca cosa. A l’All England Cup, a la catedral del tennis va fer semifinals i no va anar més enllà perquè el número 1 del món Novak Djokovic va veure que o treia la seva millor versió o aquest nano de la Plana se li travessaria. Aquell dia, sobre l’herba, potser molts van descobrir un tennista pencaire i obstinat, de 31 anys. Es diu Roberto Bautista Agut i li agrada de remarcar els dos cognoms. I aquest dilluns serà un dels 10 millors tennistes del món, cosa que és molt fàcil de dir però ben difícil d’aconseguir. El tretzè de casa d’aconseguir-ho en tota la història.

Anar-hi, anar-hi i anar-hi

Tal com resa aquella màxima d’Antoní Massaguer, per triomfar en el món del tennis Roberto Bautista no ha fet altra cosa que anar-hi, anar-hi i anar-hi. Poc té a veure aquell jovenet prometedor que es penjava la medalla d’or als Jocs Mediterranis de Pescara, el 2009 amb el jugador perspicaç i insistent que de la mà del seu duet d’entrenadors Tomàs Carbonell i Pepe Vendrell ha enllaçat des del 2014 cinc anys d’èxits concatenats, fins a nou títols de l’ATP i amb palmarès en tres superfícies: herba, terra batuda i dura.

El seu 2019 començava de bones a primeres amb el títol a Doha i des de llavors s’ha instal·lat en un nivell de joc i resultats fefaents que es correspon amb el premi de ser top-10 i, en espera del que passi al darrer Gran Slam, li obre totes les portes. El de Benllonch, gran amant dels cavalls per evadir-se de la pressió de la competició, és un rival amb el que ningú es vol creuar.

Amb la seva incorporació al Top-10, Roberto Bautista Agust queda incorporat al quadre d’honor del tennis de casa nostra, aquell que recull els que han arribat a estar entre els 10 millors tennistes del moment, juntament la posició màxima a la que van arribar i l’any que ho van aconseguir.