És la cosa més normal del món que en el dia que comença el torneig més històric, antic i mitificat del circuit de tennis les prèvies recorrin al passat per tornar-nos un any més a posar sobre la taula els noms que han fet mítica la gespa de Londres. En la competició femenina, hi ha un nom que sobresurt sobre la resta: Martina Navratilova.
La millor jugadora de la història
Hom s’ha de posar dempeus per parlar de Martina Navratilova, considerada de forma quasi unànime com la millor tennista de la història. També és la que va guanyar més títols de Wimbledon, amb nou títols. Va ser el nom quasi hegemònic del món de la raqueta des de finals dels 70 fins la dècada dels noranta. De fet va jugar la final del torneig anglès de fa 25 anys, perdent contra Conchita Martínez. Navratilova és un mite reconegut per tothom. Va ser durant anys la gran dominadora de la disciplina, té 18 Gran Slams en individual i fins a 31 competint en dobles i, a més, va ser una de les primeres esportistes d’elit a reconèixer obertament la seva homosexualitat. Per això se la té per referent de la lluita LGTBI.
Nascuda a la txecoslovàquia comunista, va renegar obertament d’aquest sistema i el 75, mentre disputada l’Obert dels Estats Units, va demanar asil polític i el país d’origen li va retirar la seva nacionalitat original. La seva sortida de l’armari va ser el 1981, just quan li van atorgar la nacionalitat americana. Curiosament aquell mateix any la República Txeca li va tornar la nacionalitat. Ja retirada es va casar amb la seva parella, una model, i s’ha mantingut com una autoritat que tothom s’escolta quan parla de tennis. Precisament per aquesta ascendència va ser notícia fa setmanes quan, de cop, va passar –per part del moviment– de referent a enemiga del moviment LGTBI.
La polèmica transfòbica
Tot ve d’un article a la premsa en què Navratilova mostrava recel davant algunes possibilitats de les esportistes trans, demanant que no s’autoritzés la seva participació en tornejos femenins de forma automàtica. La jugadora afirmava al Sunday Times que tenir dones trans competint contra dones cisgènero seria una forma de “engany” i “injust”.L’ex-tennista va posar-se de quatre peus a la galleda i la reacció de la comunitat LGTBI no es va fer esperar.
La comunitat Athlete Ally va ser la primera de reaccionar i qualificar l’article com a “transfòbic””Els recents comentaris de Martina Navratilovasobre els atletes trans són transfòbics, basats en una falsa comprensió de la ciència i les dades, i perpetuen mites perillosos que condueixen a la contínua persecució de les persones trans a través de lleis discriminatòries, estereotips d’odi i violència desproporcionada”, deia la declaració, que anava acompanyada de l’expulsió de Navratilova del Consell Assessor i del càrrec de “ambaixadora” d’aquesta associació que lluita pels drets de la comunitat en el món de l’esport.
Navratilova va insistir en la seva polèmica posició dies després en declaracions a The Telegraph: “No pots proclamar que ets una dona i competir contra les dones. Ha d’haver-hi alguns estàndards, i tenir un penis i competir com a dona no encaixaria amb aquest estàndard”.
Embolica que fa fort
La polèmica va saltar a les xarxes, convocant a la mateixa fins i tot a Rachel McKinnon, la primera dona trans que va guanyar un campionat mundial de ciclisme. Finalment Navratilova va voler tancar la polèmica demanant disculpes si havia dit quelcom transfòbic i auto-emplaçant-se a guardar silenci al respecte “fins que m’eduqui millor sobre aquest tema”. L’associació Athlete Ally li va respondre assegurant que “la comunitat LGTBI no és un monòlit. Sempre hem de deixar espai per a aprendre uns d’uns altres i per a créixer. Si no ho fem, no només estem fracassant en la nostra meta de promoure la igualtat com un tot, sinó que no estem a l’altura del nostre potencial com a éssers humans que creiem que tots mereixem un lloc en els esports i en aquest món”.
