Fa un parell de setmanes ens explicava en Cugat com les eleccions municipals d’aquest diumenge 26 de maig poden determinar el futur del Gran Premi de Fórmula 1 que es disputa al Circuit de Montmeló i que té un important cost per a les arques públiques de diverses administracions.
Al bell mig de la Meseta no estan exempts d’aquest debat. El torneig de tennis que es disputa des del 2002 a la capital d’Espanya va ser el primer gran punt de fricció intern en el govern municipal de l’advocada Manuela Carmena. Representants de l’empresa municipal Madrid Destino denunciaven el maig del 2017 a la Fiscalia Anticorrupció presumptes sobrecostos en la licitació i organització del torneig, després que els costos totals per a l’ens municipal en l’edició del 2016 fossin de 14,3 milions, molt lluny del milió i mig d’euros que va suposar el primer torneig catorze anys abans.
Madrid en Pie neix com a contestació als suposats incompliments de Carmena
L’Ajuntament de Madrid va expressar el seu malestar per aquesta denúncia i l’assumpte es va resoldre amb el cessament de membres significants de la corporació municipal com Carlos Sánchez Mato, Celia Mayer o Ane Varela. Aquest fet va ser la primera gran espurna interna, a la qual després es sumarien la confecció de les llistes a mida, el suposat incompliment del programa econòmic o l’assumpció de la Operación Chamartín que suposarà un cost de 6.000 milions d’euros.
Tot plegat ha suposat que Anticapitalistas, IU y Bancada Municipalista presentin la seva pròpia llista en les eleccions municipals d’avui diumenge, Madrid en Pie. Fins i tot el líder d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, va demanar el vot per la formació que lidera el citat Sánchez Mato.
Un contracte de més de 100 milions d’euros
L’acord al qual han arribat l’ex-tennista Ian Tiriac i Manuela Carmena, pendent de signatura a expenses dels resultats que donin les urnes aquesta nit, implica principalment el cost ja esmentat de 10 milions d’euros anuals per a l’Ajuntament de Madrid. Aquests queden repartits entre els 6-7 milions d’euros en concepte de dret de seu i els 3-4 milions en concepte de patrocini.
Però per si la xifra no fos prou elevada, cal sumar-hi el compromís de l’ens municipal de construir un nou estadi annex a la Caja Mágica amb capacitat per entre 8.000 i 10.000 espectadors. L’Ajuntament assumirà el 50% dels costos d’aquest equipament, i si tenim en compte que l’actual pista principal (amb capacitat per a 12.500 persones), va tenir un cost de 294 milions d’euros, ja podem anar agafant la calculadora… Tot plegat una sagnia de sestercis especialment incomprensible si agafem com a referent el cas de l’Open de Roma, que es disputa en equipaments privats i on l’ens municipal de la capital del Lazio ja ha afirmat que no hi posa ni un sol euro.
Més beneficis per a l’histriònic Ion Tiriac
El magnat Tiriac, una de les grans fortunes de Romania, amb un patrimoni de 1.700 milions d’euros segons Forbes, és qui posseeix els drets de l’Open de Madrid i qui ha negociat aquesta renovació d’una dècada (2021-2032) amb l’alcaldessa madrilenya.
Un personatge pintoresc a qui se li acrediten fins a trenta-tres fills i que va formar part de l’equip olímpic d’hoquei gel de Romania als Jocs d’Hivern d’Innsbruck del 64. Una important picabaralla poc després li va provocar la suspensió per vida de la seva federació i allà va decidir fer un gir en la seva trajectòria esportiva i agafar la raqueta. Una trajectòria que no va ser esplèndida com a jugadora, però si ho ha estat com a entrenador de Guillermo Vilas o Boris Becker, o actualment com a empresari.
Quin retorn té tot plegat per a la ciutat?
Un dels arguments que sovint utilitzen els representants polítics per convèncer els representats sobre els beneficis de la celebració de grans esdeveniments és el retorn que aquests tenen per a la ciutat des d’un punt de vista econòmic i cultural.
En aquest cas sembla difícil de veure quin retorn pot tenir un esdeveniment amb un cost tan alt com el de l’Open de tennis, més encara quan els equipaments es troben emmarcats en el barri de San Fermín, al districte d’Usera. Una àrea que demanda inversions que milloren la vida dels seus ciutadans i que actualment és el divuitè (de vint-i-un) districte de la ciutat en renda per càpita.
“Y asimilas que la vida es un mal chiste”, que diuen Sfdk i Green Valley…
Imatges: David Yago, Madrid Destino i EFE.
