El somni trencat de Maria Hidalgo a Beijing 2022

3 minuts de lectura
Un dels grans talents del nostre país dels esports de neu viu, un cop més, la cara més amarga de l’esport.

Maria Hidalgo és una de les millors riders del nostre país. Amb un talent immens dalt de la taula de surf, l’esportista barcelonina ha viscut un autèntic calvari de lesions que li han impedit tenir continuïtat i poder triomfar a l’escena internacional. Amb alguna victòria a la copa d’Europa i diversos Top 10 a la copa del món, la sensació des de fa anys és que tant en Slopestyle com en Big Air podia explotar en qualsevol moment i lluitar pels podis en qualsevol competició. Malauradament, quan diem “calvari de lesions” no ho fem a la babalà i la seva trajectòria esportiva ha sigut una cursa d’obstacles constant.

En tres ocasions diferents Maria Hidalgo ha patit una lesió greu al genoll en trencar-se els lligaments. Tres patacades físiques i emocionals que en cada cas han requerit llargs processos de recuperació, d’un any, plens de paciència i esforços en la rehabilitació per poder tornar a competir al màxim nivell. Una voluntat de ferro que descriu fins a quin punt Maria Hidalgo ha estat persistent en perseguir els seus somnis com a rider. De fet, tot just lesionar-se el genoll per tercera vegada Maria Hidalgo i Abstract Films van apostar pel rodatge d’un documental, “Inside Me“, que radiografia perfectament la tenacitat de la catalana per recuperar-se plenament d’una lesió que desmoralitza a qualsevol.

Aquest documental es va estrenar fa dos anys en un moment en què Maria Hidalgo estava preparada per tornar a competir a l’elit, però la pandèmia va difuminar la seva temporada de retorn i ha condicionat el seu calendari (i de les rivals) des d’ençà. Conscient de remar a contracorrent, un dels grans objectius esportius de Maria Hidalgo ha estat el seu debut olímpic. El 2018 Hidalgo es va quedar fora dels Jocs de Pyeongchang després de perdre’s bona part de les curses classificatòries per la seva segona lesió al genoll.

L’absència a Beijing 2022

Aquest 2022 la barcelonina s’ha quedat a les portes de Beijing… per partida doble. Fa unes setmanes Maria Hidalgo va veure com els bons resultats d’aquesta temporada eren insuficients per classificar-se per als Jocs. Per accedir a Beijing 2022 es tenien en compte els punts de les dues darreres temporades i el buit creat per la pandèmia va portar al COI a tirar enrere fins el 2019. La decisió es va anunciar a l’estiu i va fer perdre un munt de places a Hidalgo, que s’havia perdut les vuit proves de la copa del món disputades el 2019-2020. Així doncs, la tercera lesió al genoll de la catalana, pels efectes de la pandèmia, també l’ha perjudicat en el seu camí cap a l’olimpisme.

Malgrat tot, Hidalgo va tenir el bitllet olímpic a tocar i va acabar com a segona reserva per als Jocs. No estava classificada, però tenia una opció remota de ser-hi. Just començar els Jocs es va viure una situació incomprensible: dues riders van retirar-se de la competició d’slopestyle abans de començar i una més ho va fer en plena competició. Com a segona reserva, Hidalgo hauria pogut competir si hagués estat allà, però no era el cas.

Davant l’opció que la situació es repliqués al Big Air, rider i federació espanyola van iniciar els tràmits per volar cap a la Xina amb molts números de poder competir el dilluns 14 de febrer a la fase de qualificació d’aquesta disciplina, però tampoc serà possible. Ho explica la rider en un missatge a les xarxes socials:

“Aquest dijous havia d’agafar el meu vol cap a Beijing, però dues hores abans vaig rebre la pitjor notícia: s’havia acabat, el meu somni no es farà realitat. Una normativa de la qual ningú n’era conscient impedia la meva participació, atès que no era possible donar-me d’alta per a la competició amb aquest marge de temps”.

Hidalgo no es queda aquí:

“No us podeu imaginar com de difícil ha estat arribar fins aquí… m’he sentit sola, trista, sense forces, i malgrat tot he sigut capaç de continuar lluitant, i bé… hi ha hagut moltes situacions per què el meu somni no es faci realitat. És trist, però em sento orgullosa del camí fet. Sento que és injust i que mereixia estar als Jocs, ja que en les dues darreres temporades he demostrat que estic al Top 20 del món i a Beijing 2022 hi van les 30 millors, però una lesió, una pandèmia, un any sense competir i un canvi de normativa han derivat en això”.

Més enllà de normes, burocràcia i tota la pesca, el cert és que és una autèntica llàstima que una esportista com Maria Hidalgo s’hagi quedat a les portes del somni olímpic malgrat la seva persistència i el bon rendiment ofert les dues darreres temporades. Fa un any, per exemple, va aconseguir dos Top 15 al campionat del món. Els resultats, quan pot competir, acompanyen.

Cortina d’Ampezzo 2026 encara queda lluny, però si el seu somni persisteix, només cal esperar que els obstacles, per una vegada a la vida, s’apartin del camí de Maria Hidalgo.