Un esport que beu dels samurais
El sumo té el seu origen com una art marcial que utilitzaven els samurais per intentar acabar amb els seus adversaris a la lluita cos a cos. Amb el temps però, l’art marcial es va acabar utilitzant només en duels, fins que s’acabaria convertint en l’esport tal com le coneixem actualment.
De fet, el primers duels daten del 23 abans de Crist, el que converteix el sumo en una de les disciplines esportives més antigues que encara es practiquen a l’actualitat.
Domini mongol
Sempre s’ha dit que el sumo és un esport molt tancat dins de la cultura japonesa, on la pràctica per part d’estrangers no està gaire ben vista. En tot cas, però, dista bastant de l’actualitat, on els dos millors lluitadors –coneguts com a rikishis en japonès- són de Mongòlia.
Hakuhō Shō i Kakuryū Rikisaburō encapçalen actualment el rànquing de Yokozuna, la màxima categoria del sumo japonès.
En el cas de Shō, ja són 12 anys com a Yokozuna, a punt de superar el regnat de Masaji, qui va gaudir de la posició durant, precisament, 12 anys. Però no només això, Shō sí que posseeix el rècord més victòries en honbasho, amb un total de 42, més victòries al llarg de la seva carrera i més victòries en un any, amb 86. Sense cap mena de dubte, entra a la discussió com un dels millors lluitadors de sumo de la història.
De totes formes, cal estar mol atents al rendiment de Takakeishō Mitsunobu, nascut a Ashiya –Japó- fa 22 anys, que aquest mateix any ja ha assolit la categoria d’Ozeki –la segona més alta a la que es pot aspirar-.
Cal afegir, però, que per accedir a la categoria de Yokozuna, s’han d’aconseguir dos títols de honbasho consecutius, o uns mèrits esportius similars, sent l’Associació Japonesa de Sumo qui acaba anunciant la promoció.
Recompenses anacròniques
Una altra de les característiques més conegudes del sumo és el seu anacronisme on, oficialment, segueixen sense permetre a les dones participar. Però no només això, si ens fixem en les recompenses: els sekitoris, que són els rikishis que aconsegueixen encapçalar alguna de les dues divisions del sumo gaudeixen de grans privilegis tals que:
- Rebre salari i bonus.
- Tenir un club de seguidors propi.
- Vestir kimonos de la màxima qualitat, així com altres elements estètics com el pentinat -ōichō chonmage-, o els cinturons.
- Tenir sales privades d’entrenaments dins els clubs de sumo.
- Poder-se casar i viure fora del club d’entrenament.
- Tenir un rikishi júnior actuant com un servent personal.
