En el primer tram de la temporada d’skeleton 2016-2017 Ander Mirambell ha aconseguit treure el cap de forma prou habitual en diferents mitjans de comunicació. Ja sigui pels triomfs a la Copa Amèrica, per un himne erroni o bé per algun bon resultat que probablement costa de discernir com a tal per a l’espectador poc habituat al tobogan. Té un mèrit enorme en una disciplina com l’Skeleton. I parla molt bé de la feina que fa Mirambell des de fa anys per donar a conèixer aquest esport al nostre país
El que cal posar en valor, per damunt de tot, és el magnífic rendiment esportiu de Mirambell. Més encara quan va haver de començar tard la pretemporada. Mirambell va passar pel quiròfan el març de 2016 i el setembre ja tornava a ser dalt del trineu. Uns mesos de desavantatge crucial en un esport en què l’explosivitat física, amb l’esprint inicial de cada cursa, hi juga un paper fonamental. Però Mirambell està duent a terme la millor temporada de la seva vida.
Tres TOP 20 consecutius
Després de triomfar de nou a la Copa Amèrica, una competició amb que Mirambell manté un idil·li fantàstic, el pilot català iniciava una nova temporada a la copa del món amb el repte d’agafar un bon ritme. Temporada després de lesió, temporada preolímpica. Anunciava una temporada de transició però els resultats, afortunadament, el contradiuen. Tan de bo totes les transicions fossin com la d’Ander Mirambell.
El 2016-2017 ha començat amb tres tops 20 consecutius a la copa del món. Mai abans Mirambell havia assolit aquests resultats. Ni tan sols en la mítica temporada 2010-2011, quan probablement va fer les millors baixades de la seva carrera de forma més constant. 15è al Canadà, 13è (millor posició històrica) als EUA i ara, 16è a la primera baixada alemanya de la temporada. En aquest darrer cas, per exemple, amb un error a la temuda curva Omega del circuit d’Altenberg que encara el podria haver portat més amunt del rànquing. Mirambell està en forma i les sortides són les més ràpides de la seva carrera.
Ara mira amb il·lusió a les properes cites: més copa del món, europeus i mundial. Per cert, Maria Montejano demostra que l’skeleton pot tenir recorregut més enllà de Mirambell. La barcelonina ha assolit el primer TOP 20 de la seva carrera aquest cap de setmana i continua progressant en un circuit femení tan complicat i exigent com el masculí.
Yun Sung-bin, l’antídot de Dukurs?
Martins Dukurs és la gran estrella de l’Skeleton masculí. Des de fa una pila d’anys domina com vol la copa del món i sempre veiem el seu nom al capdamunt del rànquing. La temporada passada va encadenar exhibició rere exhibició. Només un pilot va ser capaç de superar-lo. És sud-coreà, es diu Yun Sung-bin i va batre’l a Saint Moritz.
Aquesta temporada, però, el coreà està demostrant que és el futur d’aquest esport. Després de tres proves lidera la copa del món davant l’intractable Dukurs. El letó tindrà feina per vèncer un any més i ja veu amb preocupació els Jocs de 2018. Es disputen a Corea del Sud i Sung-bin, encara en edat júnior, és 10 anys més jove que Dukurs. Canvi d’hegemonia?
