Fa un any l’Assemblea Balear de l’Esport va aprovar canviar el nom del Palma Arena, una instal·lació esportiva que ha vist lligat el seu nom a un dels casos de corrupció més sonats dels darrers anys. De fet, l’objectiu era desmarcar-se d’aquest cas i tornar a apropar el velòdrom a la ciutadania. Aquesta setmana la seva junta directiva ha validat les cinc propostes de noms que s’han recollit a través d’un procés obert a les entitats i d’aquí a poques setmanes serà l’Assemblea la que escollirà una d’aquestes opcions.
Noves propostes
La Federació de Ciclisme de les Balears ha fet dues propostes previsibles: Guillem Timoner, un dels pioners del ciclisme en pista a Mallorca, i Joan Llaneras, heptacampió del món i quatre cops medallista olímpic. Amb ganes de construir noves referències, Feministes en Acció ha decidit participar en el procés. Aquest col·lectiu aplega les dones de partits polítics progressistes (MÉS, IU, ERC, PSIB), d’organitzacions sindicals (CGT, CCOO, UGT) i associacions diverses (des de les anticapitalistes fins a Suport Dona Senegalesa) i estrena la seva primera campanya específica en l’àmbit de l’esport.
Feministes en Acció ha proposat el nom de dues ciclistes per lluir al velòdrom de Palma: Magdalena Rigo i Mavi Garcia. Les dues propostes han estat acceptades i entraran a la votació de l’Assemblea Balear de l’Esport al costat de Llaneras, Timoner i una proposta genèrica: Velòdrom Illes Balears. Garcia continua en actiu i és una de les grans estrelles del ciclisme femení a l’estat espanyol i aquest cap de setmana participa al Campionat del Món de ciclisme en ruta que es disputa a Àustria. Rigo, per la seva banda, és una de les pioneres del ciclisme mallorquí i va arribar a ser campiona d’Espanya de fons en carretera i medallista als estatals en pista.
Helena Herrera, membre de Feministes en Acció, afirma a la Jornada que Rigo exemplifica allò que viuen moltes esportistes d’elit: «Va haver de deixar el ciclisme perquè al seu poble, Campos, no entenien que una dona es dediqués a fer un esport típic d’homes. Ella arriba a dir que llença la tovallola. És un exemple del que passa amb moltes dones que practiquen esport i que en determinats moments abandonen la carrera, fartes de lluitar contra els estereotips».
Herrera diu que cal començar a plantejar què passa a l’esport mallorquí en clau de gènere: «No som conscients fins a quin punt es percep com un fet natural la discriminació de les dones en l’esport. Des de Feministes en Acció, pensem que aportar propostes pel canvi de nom al Palma Arena és una bona oportunitat per visibilitzar la situació de la dona al món de l’esport, especialment aquí a les Balears, dominat pels homes i amb una estructura profundament patriarcal. Aquest velòdrom el vam pagar tota la ciutadania, incloses les dones».
La doble proposta de Feministes en Acció pretén crear un debat que vagi més enllà dels noms proposats. L’objectiu és qüestionar els factors que porten els homes esportistes a tenir molta més visibilitat als mitjans i, en conseqüència, a fer que els proposin de forma sistemàtica per donar nom a instal·lacions esportives: des del rol històric que han tingut els homes i les dones en l’esport fins a la desigualtat en la professionalització, en forma de salaris, recursos o el repartiment d’horaris i espais d’entrenament.
Mentre Joan Llaneras i Guillem Timoner ja donen nom a poliesportius municipals a Mallorca, Magdalena Rigo i Mavi Garcia continuen sense tenir presència a l’espai públic. No és un cas aïllat. Si prospera la candidatura d’una de les dues ciclistes, el velòdrom de Palma es convertirà en una de les poques instal·lacions esportives dels Països Catalans amb nom de dona.
Més enllà de l’èxit recent al màxim nivell de la campiona olímpica Mireia Belmonte, que ja dona nom a la piscina municipal de Badalona, la majoria de casos responen a un homenatge de pobles i ciutats a dones que han estat autèntiques dinamitzadores de l’esport als seus barris i a esportistes històriques que han rebut homenatges recents en la vellesa o després de la seva mort.
Els nou casos de Catalunya
La Fosbury ha analitzat les denominacions de les instal·lacions esportives a Catalunya. Amb més de 4.000 centres repartits arreu del territori, només n’hi ha nou que portin el nom d’una dona. Més enllà de Mireia Belmonte a Badalona, també trobem el pavelló Mercè Guix a Campdevànol, el Pepi Palomeras a Verges, el Joana Ballart de Valls, el Teresa Maria Roca i Vallmajor a Mataró, el Maria Víctor a Palau-solità i Plegamans, l’Elisa Badia a Barberà del Vallès i les pistes d’atletisme de Vilanova i la Geltrú (Carme Sugrañes) i de Vilassar de Dalt (Casilda Arnaiz). És singular el cas d’aquest darrer municipi, que també té el rocòdrom Germans Estorach, dos nois i dues noies pioners de l’escalada.
Dos dels casos esmentats no corresponen a dones esportistes: Elisa Badia va ser una important terratinent (dels seus terrenys va néixer Badia del Vallès durant el franquisme) i, Joana Ballart, la dona d’Antonio Gallardo, el mecenes que va donar tres milions i mig de pessetes per construir un pavelló a Valls, inaugurat l’any 1971.
Al cap i a la fi, el nom de dona més veterà present a les instal·lacions esportives del nostre país correspon a «la dona de».
