La contaminació urbana afecta el cos dels que decideixen fer exercici a la ciutat, ja sigui sortir a córrer o utilitzar la bici.
Surts a córrer per la ciutat per airejar el cap i perquè has notat que et va bé fer-ho. També has decidit moure’t en bici sempre que sigui possible, tot i que la ciutat en què vius no està especialment dissenyada per permetre una circulació fluïda a pedals.
No ets esportista ni pretens obtenir marques o competir, però sí vols fer una mica d’exercici sense que suposi un gran esforç, integrant-lo en el teu dia a dia. A més a més, t’agrada la idea de no contribuir a embrutar més l’espai en el que vius.
Però en els últims dies has notat que se’t irriten els ulls, que respires amb dificultat i que tens tos quan acabes de córrer. Poden ser alguns dels efectes directes sobre el cos que provoca la contaminació de l’aire a les grans ciutats a causa de la concentració de toxines derivades de la combustió de carburants que produeixen els mitjans de transport.
En realitzar esport o un esforç físic en un entorn urbà amb aire contaminat, aquests efectes són més notables, ja que es respira i consumeix més, fins a un 20%, que quan s’està en repòs.
“Quan fas exercici, respires més vegades per minut, entra i surt més aire, però això no justifica que no vagis a fer esport. El sedentarisme és un factor de risc cardiovascular més important que el tabac, la hipertensió o la diabetis“, explica a Diagonal Pilar Martín Escudero, metge especialista en Medicina de l’Esport i professora de la Universitat Complutense de Madrid.
Coincideix en aquesta mateixa valoració Mariano González, portaveu d’Ecologistes en Acció, que aconsella no deixar-se portar per l’alarmisme i apel·la a un argument d’un realisme inapel·lable: “Si ja passem 24 hores en una ciutat que està contaminada, tot el que fem estarà marcat per això. no cal caure en la idea que córrer o anar en bicicleta és pitjor que no fer-ho. els que més es contaminen són els mateixos automobilistes si estan més de mitja hora en un embús, dins el cotxe“.
Alguns símptomes que la contaminació atmosfèrica de la ciutat està afectant el cos mentre es fa esport són, segons Martín Escudero, la manca d’entrada d’aire de manera regular i la sensació de xiulets a les orelles. L’exposició perllongada a la pol·lució de l’aire pot ocasionar repercussions sobre els aparells respiratori i cardiovascular.
En el primer es donen problemes pulmonars com la inflamació d’aquelles parts per les quals circulen els òxids de nitrogen en respirar. Durant l’esforç físic es pot arribar a multiplicar fins a per quaranta la ventilació, el que sol fer obrint la boca. En respirar d’aquesta manera es perd el filtre natural que suposen els pèls i la mucosa del nas, i les partícules accedeixen directament per la gola als pulmons.
Martín Escudero també apunta al risc de patir asma o al·lèrgia, relacionat amb la pols, el pol·len i altres partícules en suspensió que componen, al costat de oxigen i diòxid de carboni, l’aire contaminat en una gran ciutat.
“La incidència d’asma, ja sigui per esforç o al·lèrgic, és molt alta i cada vegada més freqüent per la vida a les ciutats. Les partícules de diòxid de carboni que desprenen els cotxes s’uneixen moltes vegades a les partícules de pol·len i fan que sigui més perillós per la possibilitat de patir asma. L’asma al·lèrgica és per reacció i l’asma d’esforç és perquè entra l’aire fred i contaminat i es produeix l’activació d’una cèl·lula, el mastòcit, i la vasoconstricció“, resumeix.
Pel que fa al dany cardiovascular, la doctora indica que “quan hi ha més monòxid de carboni, augmenta la carboxihemoglobina acumulada en el cos, al qual li costa desprendre’s d’ella“. Amb la contaminació, la circulació sanguínia s’alenteix i no flueix com hauria, el que pot ocasionar trastorns a llarg termini.
Perquè córrer o circular amb bicicleta per la ciutat no es converteixin en activitats nocives per a la salut, González recorda que és convenient prendre certes precaucions perquè la contaminació afecti en la menor mesura possible, com evitar llocs pròxims a vies amb alta capacitat, per la intensitat del trànsit. “La clau està en no anar asfixiat, amb una taxa de respiració molt alta“, recomana.
‘Footing’ de nit
L’hora a la qual es realitza l’activitat esportiva al carrer té també molta importància per aconseguir aquest objectiu d’evitar la contaminació. “Depèn de l’estació i de la ciutat, però a Madrid, per exemple, l’ozó troposfèric es produeix quan el sol està alt, al migdia“, explica González.
L’ozó en superfície (troposfèric) és un contaminant que té greus impactes sobre la salut pública, amb especial afectació sobre el sistema respiratori, i els ecosistemes. Es forma a partir de reaccions fotoquímiques complexes amb intensa llum solar entre contaminants primaris com són els òxids de nitrogen, generats en els processos de combustió i especialment pel trànsit rodat, i compostos orgànics volàtils.
Per això, González considera que “el més saludable és sortir a córrer a primera hora del matí, tant a l’hivern com a l’estiu“.
Fer-ho a la nit, com suggerien No Me Pises Que Llevo Chanclas en su canción Footing tonight (“Cuando llega la noche yo me pongo mis chanclas y a correr, y a correr, venga a correr […]. Cuando todos duermen yo paso por sus calles a to’ meter, a to’ meter”) també és una opció recomanada per no exposar-se a aquest ozó troposfèric.
Jose Durán Rodríguez / Diagonal Periódico
