Per tots es coneguda la cara visible dels Jocs Olímpics: un gran esdeveniment de ressò mundial que troba en l’esport i els seus valors una gran oportunitat per a les ciutats organitzadores.
Darrere de l’esforç, la superació, l’esportivitat, el sacrifici, la persistència, … que transmeten els esportistes i que, en definitiva, és el que vol veure l’espectador, també hi trobem un dels grans atractius: les instal·lacions on es duen a terme els diferents esports i modalitats olímpiques.
Així com parlàvem d’un dels danys col·laterals del Jocs Olímpics de Barcelona, les Olimpíades poden deixar un llegat molt positiu per allà on passen. Barcelona és un clar exemple d’aprofitar el seu nomenament com a seu olímpica per impulsar els grans canvis urbanístics que van fer possible la seva transformació.
Les inversions públiques que han fet altres ciutats no han tingut, ni de bon tros, el bon resultat posterior que ha tingut la capital catalana, deixant al seu pas una gran quantitat d’instal·lacions –construïdes per l’ocasió- totalment inútils i abandonades.
Aquests són alguns dels exemples de ruines olímpiques: construccions olímpiques que, passats els Jocs, no han trobat utilitat i només han deixat un gran forat econòmic molt difícil de recuperar.
Atenes 2004
Beijing 2008
Sarajevo 1984
