Guanyar sempre està bé. Fer-ho quan tens lesionats, sense el teu líder i capità, remuntant el resultat i anotant 20 punts a la segona part, al teu camp i guanyant el teu rival després de 10 anys… se’n diu una tarda rodona. Això és el que va fer Escòcia ahir a Edimburg, on a hores d’ara, algun escocès encara deu estar de festa. No n’hi ha per menys. Guanyar a Gal·les no passa sempre. En concret, feia dos lustres que no passava, així que segur que la d’ahir va ser una victòria regada amb whisky.
El partit va embogir al final de la primera meitat, quan Halfpenny, que no sol fer-ho, va fallar un xut a pals. Tot seguit, el xutador escocès, Russell (aquest cop degut a la baixa de Laidlaw), sí que feia la seva feina i posava el 9 a 13 just abans que els jugadors marxessin als vestidors de Murrayfield. Tot just començar la segona meitat, el try de Seymour i el xut, altre cop de Russell, feien tremolar Edimburg i Escòcia creia en el miracle: podem guanyar, per fi, a Gal·les.
Amb un Russell estel·lar tornant a xutar entre pals al minut 54 i uns germans Gray guanyant-se el sou aguantant els miners que xocaven una i altra vegada contra un mur de color blau, Escòcia va anar desesperant el quinze del Drac que, tot i el joc ràpid de mans, no trobava la manera d’arribar a l’altra banda del camp. Només Webb va poder evitar el desastre, però un placatge de Visser el va portar a trepitjar la línia de banda i després de mirar a la televisió (sí, la televisió en cas de dubte), l’àrbitre no va donar l’assaig als gal·lesos.
El quinze del drac va estar irreconeixible. I en certa manera, Escòcia també. Els primers perquè no han fet el que s’esperava, que era guanyar per seguir mantenint opcions d’endur-se el torneig. Els altres, van sorprendre (tot i que ja no tant) per fer una segona meitat antològica anotant 20 punts i no rebent-ne cap.
Un assaig de Visser i els dos xuts següents de Russell, que va ser el jugador del partit i va fer oblidar el gran capità de la selecció de les faldilles, Laidlaw, van posat la cirereta a una tarda perfecte a la capital d’Escòcia.
Anglaterra, el rival a batre
Després d’aquesta victòria per 29 a 13 els del quinze del Card es permeten somiar amb la consecució d’un Sis Nacions que encara no han guanyat en el que va de segle. El pròxim enfrontament serà contra l’etern rival, Anglaterra. No ho posarà fàcil, però de moment, després d’aquest dissabte en què la tarda va ser perfecte per als escocesos, tot va bé. Victòria, segona part impecable, bones sensacions, somiar amb el Sis Nacions, superar les baixes. I a sobre, el sol brillava (durant una estona) a Murrayfield.
