Qui s’atreveix a guanyar, coneixent la maledicció?

Només els argentins arriben a aquesta última jornada sense ambicions de victòria en el torneig però amb la pressió de guanyar un partit en l’any en què els Jaguares han arribat a tocar el cel com a club. Els altres tres tenen números perquè els toqui la rifa. L’emoció i la superstició se citen aquest dissabte.

Essent any de Mundial, The Rugby Championship es juga a una sola volta, a tres partits de ruleta russa, pel que la d’aquest dissabte 10 d’agost és l’últim lliurament de la sèrie de suspens. Es juguen l’Austràlia-Nova Zelanda (10.45, Movistar Vamos) a Perth i l’ Argentina-Sud-àfrica (21:45h, Movistar Deportes). Els Springbooks, que arriben líders al Dia D, saltaran a l’estadi de Salta depenent d’ells mateixos per a guanyar el torneig. Només per això –que havent-hi els All Blacks hi hagi intriga– ja val la pena.

De major a menor favorit

Els sud-africans són líders amb un punt més que els All Blacks neozelandesos contra els quals van empatar en la segona jornada mentre que les opcions dels wallabies australians, amb tres punts menys que els líders, passen per una carambola de resultats que inclou una victòria de les que fan època davant Nova Zelanda i la derrota dels verd i or a l’Argentina.

Tots dos partits seran d’alt voltatge i és segur, a més que tant les aficions com els propis membres dels equips tindran ‘in mente’ –per més que públicament ho neguin– la maledicció del guanyador d’aquest torneig. És estadísticament cert que, fins avui, el guanyador del torneig de seleccions del sud (abans el Tri Nations, ara el Championship) queda fora de la lluita pel Mundial del mateix any, la gran cita esportiva d’aquest 2019 pel món de l’ovalada. Davant aquests antecedents la pregunta és clara: Qui s’atrevirà a guanyar The Rugbi Championship? Serà 2019 l’any que es trenqui la maledicció?

Fa 20 anys que el millor equip del Sud no aconsegueix imposar-se després en una competició, la Rugby World Cup que és propietat privadat d’aquests països amb l’única excepció del recordat drop de Wilkinson per a Anglaterra en 2003. En un esport com el rugbi, on el ser competitiu sempre és un dels seus més alts valors al costat de la noblesa, és lògic pensar que tots els equips saltaran a la gespa amb la idea de guanyar però… qui s’atrevirà a fer un pas endavant per a trencar la sèrie històrica? Dissabte, com deia aquell, se sabrà tot.