Això sí, als diferents governs, federacions i associacions se’ls pot i se’ls ha d’exigir com a mínim una cosa: coherència. És per això que la decisió presa per la Federació Espanyola de Rugby ha aixecat polseguera. Perquè en una mateixa resolució el criteri per atorgar o no campions, per condemnar o no un equip al descens o per jugar o no playoffs difereix en funció de cada lliga. Com a afegit, no s’ha raonat per què a uns se’ls aplica una resolució i a uns altres una altra, i en absència d’explicacions, l’argument diferenciador ha estat el gènere. Increïble, però cert.
Entrem en detall. La Federació Espanyola ha anunciat que la Divisió d’Honor (DH) masculina s’acaba a data de 13 de març (amb cinc jornades de fase regular i els playoffs pel títol encara per jugar) i dona per campió al VRAC Quesos Entrepinares (líder) i per equip descendit l’Hernani (cuer). Per contra, a la DH Femenina (amb la fase regular ja acabada) s’hauran de jugar les semifinals i la final per decidir un campió (quan la situació permeti tornar a practicar rugby) i l’últim classificat, el CR El Salvador, perd la categoria automàticament com en el cas dels nois. Els penúltims classificats de cada lliga també correran sorts diferents: en el cas dels nois, el Bathco càntabre s’estalvia el playoff per la permanència, però en les noies, l’INEF-Hospitalet català haurà de jugar contra el subcampió de la fase d’ascens per mantenir la categoria.
A la Divisió d’Honor “B” també s’ha aplicat la disparitat de criteris. Mentre la categoria masculina (amb una jornada per acabar la fase regular) es dona per finalitzada i no es jugaran els quarts de final, semifinals i final entre els vuit millors classificats dels tres grups, la DHB femenina (amb la fase regular finalitzada) resta a l’espera de poder jugar les semifinals i la final. Tant en nois com en noies, el cuer de cada lliga baixarà automàticament, i els equips de territorials que aspiren a pujar a la segona divisió estatal hauran de jugar un torneig d’ascens quan les circumstàncies ho permetin.
Una decisió difícil d’entendre
Com s’explica, però, que per quatre lligues s’hagin aplicat dos criteris diferents malgrat ser totes la primera i la segona divisió del rugby? Tot i que a primera vista el gènere és el principal tret distintiu, pel fet indiscutible que en nois s’aplica un criteri i en noies un altre, cal cavar una mica per entendre l’entramat. Primer cal saber que no és ni el president de la Federació Espanyola de Rugby ni la seva junta directiva qui prenen la decisió de forma unilateral, sinó la Comissió Delegada de la FER, que s’escull a principis de cada legislatura, presidida això sí pel president de la FER. Aquesta comissió està formada per dotze membres que són escollits a principis de cada legislatura: els representants de quatre federacions (la balear, la madrilenya, l’asturiana i la valenciana), de quatre clubs (el català RC L’Hospitalet, el CP Les Abelles valencià, el Bera Bera basc i l’Industriales madrileny), els representants dels jugadors (María Ribera, ex de la selecció espanyola i actual entrenadora del Sanse Scrum femení i Francisco Blanco, jugador del VRAC i internacional amb Espanya), un representant dels entrenadors (Gonzalo Martín del Cisneros) i el dels àrbitres (Ignacio Chaves).
És aquesta Comissió, per tant, la que ha decidit entre quatre propostes diferents que han arribat des de la FER, clubs o particulars. Això vol dir que la FER no té cap responsabilitat? És clar que no, tant les propostes com el procés de debat s’han dut a terme amb el beneplàcit i supervisió de la federació. Però les votacions les han resolt els membres de la Comissió Delegada.
Per què no hi ha un criteri únic?
La segona qüestió que es planteja és la següent: per què s’ha votat per cada lliga en particular? Si els formats de les lligues són molt similars (una o dues voltes i sempre playoffs) i la situació respecte a l’esport en el context actual serà el mateix per a tots, no seria més coherent unificar el criteri? Tenint en compte que fos quin fos el resultat final no plouria a gust de tothom, no hagués estat millor prendre una decisió coherent, seguint un mateix raonament? Per què les noies han de jugar els playoffs per decidir els campions i els nois no? Per què el Getxo puja directe a DH i l’Eibar no a DH Fem? L’absurd es fa més palès si ens preguntem quan es jugaran aquests playoffs, tenint en compte que els esports d’equip seran dels últims en poder entrenar i competir, i per tant encara s’ajustaran més els calendaris d’una temporada 2020/21 que ni tan sols se sap si es podrà iniciar amb normalitat.
Lamentablement, tot apunta a que alguns membres de la Comissió no han decidit en funció dels interessos generals i amb la intenció d’aplicar un criteri homogeni, sinó que els seus interessos particulars han passat per davant. És humà, l’objectivitat és una aspiració gairebé utòpica, però el resultat és un disbarat. Que els nois tinguin un veredicte i les noies un altre deixa el rugby espanyol en una posició vergonyosa. La intenció no és discriminar segons el gènere, però el resultat sí que és discriminatori. I aquest és un titular que no vol ningú. Perquè s’ha lluitat molt perquè no sigui així en el món de l’esport i el rugby sempre n’ha sigut un abanderat.
Paradoxalment alguns membres de la Comissió que durant anys han bregat per la igualtat de gènere ara sense adonar-se’n han fomentat una decisió que hi va en contra. Si bé cal entendre que la FER no ha decidit unilateralment, sí que és responsable del veredicte emès. Un veredicte difícil d’entendre perquè l’obliga a defensar dues postures diferents sobre una mateixa qüestió. Se’ls ha d’exigir coherència. I no n’hi ha hagut.
