Se sol dir que el temps passa ràpid, però quan un esportista pateix una lesió que li impedeix practicar el seu esport, el rellotge avança lentament. El mes de setembre de l’any passat Eli Martínez va passar pel quiròfan per solucionar una lesió al menisc extern del genoll, i després d’una temporada en blanc, la centre del GEiEG torna a somriure.
Martínez va vestir-se de curt per jugar amb la selecció espanyola de rugby a VII en la segona i última cita de l’Europeu en el que era el seu retorn als terrenys de joc des de l’operació. Amb un balanç exitós d’aquesta prova, la que ha estat capitana de les Leonas seguirà sumant minuts aquest dissabte en un amistós contra l’Anglaterra amb el Mundial d’Irlanda en ment.
Com et vas sentir jugant després de tants mesos de baixa?
La veritat és que molt bé, el genoll no m’ha donat cap problema a l’hora de jugar, així que súper bones sensacions. I la motivació era tan gran per tornar a jugar que ha sigut una tornada genial.
Quina és la lesió exacta que vas patir i l’operació que et van fer?
A l’europeu de 2015 a Brive em vaig trencar el menisc extern, i com que no vaig tenir massa dolor, vaig seguir entrenant i competint tota la temporada, però a mitjans d’aquell curs vaig començar a patir dolor i després de fer-me una ressonància van trobar que tenia úlceres al cartílag, cosa que va fer que hagués de potenciar muscularment i entrenar progressivament. Així vaig aguantar fins als Jocs Olímpics, i ja al setembre van operar-me.
Queda menys d’un mes perquè comenci el Mundial de rugby a XV, confies en arribar-hi?
Bé, de moment estic convocada pel partit contra Anglaterra, així que anar al mundial dependrà de com vagi aquest enfrontament i del que decideixi el seleccionador. Jo tinc esperances d’arribar-hi, però entenc que és difícil que en formi part, ja que hi ha noies que porten treballant tota la temporada i jo tot just m’incorporaria ara, tornant de la lesió.
Quines possibilitats creus que té Espanya al Mundial?
Primerament entrar dins l’or, o sigui, quedar dins de les vuit primeres, i a partir d’aquí, assolir la màxima posició. Crec que tenim opcions de guanyar a Itàlia i de competir contra els Estats Units, però cal jugar i demostrar el joc dins el camp.
Ja per acabar, la propera temporada jugaràs al GEiEG?
Sí, això ho tinc molt clar, després de dos anys sense estar al 100% amb l’equip vull tornar a agafar sensacions amb el GEiEG. Serà un any de formació, però això no treu que treballarem per intentar arribar a competir per tornar a pujar de nou a la Divisió d’honor.
