Amb el lema “El rugbi s’ofega: 30 anys sense camps” la Federació catalana de l’esport de la pilota ovalada reclama la construcció de més camps de rugbi a la ciutat de Barcelona
Des dels Jocs Olímpics de 1992 el rugbi català ha crescut en nombre de llicències, però ha vist com minvava el nombre d’instal·lacions a Barcelona. Fa trenta anys hi havia 500 llicències i sis camps a la ciutat i avui en dia el nombre de llicències s’ha multiplicat per quatre i només trobem quatre camps de rugbi a la capital catalana: La Foixarda, La Teixonera, el Camp de La Mar Bella i el Camp del Complex Esportiu Universitari de la Diagonal.
El president de la Federació Catalana de rugbi, Ignasi Planas, ha presentat un estudi dut a terme a la Universitat Ramon Llull que compara el nombre i qualitat dels camps de rugbi de Madrid i Barcelona, dues potències rugbístiques a l’estat espanyol. A Madrid hi ha més de 4.000 llicències i compten amb tretze camps de rugbi, quatre dels quals s’han construit en els darrers quatre anys. A Barcelona cada instal·lació la comparteixen fins a 500 esportistes, metre que la ràtio és de 300 a la capital espanyola.
Els números són clars: a Barcelona el creixement de jugadors de la darrera dècada és de l’11%, mentre que a Catalunya (sense comptar Barcelona) és del 39%, i a Madrid del 47%. El president de la Federació Catalana afirmava que “la falta d’instal·lacions on poder practicar el nostre esport està convertit el rugbi barceloní en marginal dins l’estat. Hem passat de ser una potència en el rugbi estatal a ser cada vegada més secundaris. Necessitem que s’inclogui els compromisos polítics per revertir aquesta situació”. Això comporta, en paraules del mateix Planas, “problemes per crear sèniors B femenins, ara que en els darrers sis anys el rugbi femení pràcticament ha doblat el número de llicències”.
Fora de la capital catalana s’observa un creixement similar a altres zones de l’estat i és que ciutats com Sitges, Tarragona, Terrassa o Manresa per dir-ne només algunes han apostat per l’esport de l’oval i compten amb instal·lacions que els permeten continuar creixent. “El rugbi català arriba al seu centenari arrossegant el mateix problema dels darrers cent anys: la falta de camps a Barcelona. Si no hi posem solució de forma immediata, no només no podrem créixer, sinó que pot perillar la nostra continuïtat”, ha dit Planas.
Està previst que el nou Hospital Clínic s’aixequi als terrenys que ocupa el camp de la Diagonal, on juga el CEU, i a La Foixarda -casa del BUC i el Gòtics RC– està prevista la construcció d’un intercanviador del Metro. A La Teixonera el Barça i el Quimic Equip Rugby tenen uns horaris limitats, ja que han de compartir la instal·lació amb altres disciplines. El president de la Federació ha reclamat al consistori “centrar-se en les persones i no en l’espectacle” en referència a grans esdeveniments esportius que ha acollit, acull i acollirà la ciutat de Barcelona. Afegia que “no podem aguantar el nivell de tenir un equip a Divisió d’Honor com és el Barça i tres a la Divisió d’Honor B si no milloren les condicions”. I acabava dient que no pot ser que l’any del centenari de la Federació Catalana de Rugbi (fundada el 1923) “Barcelona renunciï al rugbi”.
View this post on Instagram
Després de l’acte celebrat a la seu de la UFEC aquesta revista ha pogut copsar de primera mà els ànims del rugbi barceloní de la mà de Pepe Blanco, el president del Gòtics RC. Blanco ha explicat que “La Foixarda és el camp més emblemàtic de Catalunya, però hi ha un sol camp i el comparteixen els dos clubs més grans de la ciutat. El BUC i el Gòtics, que té 350 llicències. Som un club formador i els horaris que tenim no són els adequats. Això provoca que hi ha hores en què 180 jugadors de 6 categories diferents han de compartir camp”.
“La problemàtica”, continuava, “no és tan sols la manca de camps com el preu abusiu que aplica l’Ajuntament de Barcelona pel lloguer de la instal·lació. El servei és terrible, es cobra un camp sencer per l’ús d’una petita parcel·la del camp, perquè sis equips hi entrenen a la vegada, però cada conjunt paga com si entrenés en el camp sencer. El creixement del nostre club, el que més llicències té a la ciutat de Barcelona, està hipotecat perquè no sabem on jugarem d’aquí a uns anys i no podem créixer perquè no tenim espai, fins al punt que hem decidit no promocionar-nos gaire per aquest motiu de falta de camps”.
“Amb 180 persones en un camp dissenyat perquè hi juguin 30 hi ha problemes. Els nois i noies estan repartits en petites parcel·les i la pilota s’escapa i aleshores els nens la segueixen i es barregen amb els d’altres categories i és un desastre perquè acabem donant una formació deficitària que es reflecteix en la categoria de l’equip”.
Pepe Blanco feia èmfasi en les “tarifes abusives i a més no sabem que passarà amb els nostres 350 jugadors amb això de les obres del metro. Les famílies i els nens i nenes s’adonen que la cosa no va bé, però el rugbi és passional i encara que sigui en condicions deficitàries els nens hi volen jugar tot i que els entrenadors no els poden dedicar tota l’atenció que mereixen perquè hi ha massa gent dins el camp. Fins i tot havíem arribat a entrenar fora del camp, als carrers adjacents a la Foixarda. L’Ajuntament ens donava l’opció d’entrenar en un camp d’hoquei herba, però no té una superfície adequada per practicar el rugbi, ja que provoca abrasions a la pell”, lamentava el president del Gòtics RC.
