Qui paga, mana. Aquesta és la clau de volta per entendre el que ha passat aquest divendres durant la darrera etapa del Ral·li Dakar disputat un any més a l’Aràbia Saudita. La lògica indica que en l’esport sempre guanya el millor, però no sempre és així. Hi ha més factors més enllà de la qualitat o el talent que cal afegir a la balança i de vegades són prou rellevants per alterar el resultat d’una cursa. La categoria T4 de buggies lleugers acaba de viure un final de ral·li en què de forma evident no ha guanyat el millor pilot de la categoria. Gerard Farrés, que ahir va situar-se líder per sorpresa, ha fet gala de la seva condició de bon professional i ha tret el peu de l’accelerador poc abans d’arribar a la meta per perdre temps a propòsit i afavorir la victòria del nord-americà Austin Jones.
Fa uns mesos el pilot català no tenia clara la seva participació al Dakar. Malgrat haver pujat al podi en motos l’any 2017 i haver sigut el subcampió dels SSV l’any 2019, Farrés no comptava amb cap proposta per accedir al ral·li més important del món fins que va aparèixer l’equip South Racing i els seus buggies Can Am. El bitllet per tornar a l’Aràbia Saudita es feia realitat a canvi de partir com a “motxiller”, és a dir, com a pilot de suport per als companys d’equip cridats a lluitar per la victòria final. D’aquesta manera, amb el melillenc Diego Ortega com a nou copilot, Farrés va començar el Dakar amb 40 quilos de material extra al seu Can Am per si era precís ajudar als seus companys d’equip com el nord-americà Austin Jones, el polonès Aaron Domzala i l’australiana Manny Taylor.
Amb llicència per rodar ràpid, sempre sobre terreny segur, si el rol de “gregari” ho permetia, Gerard Farrés ha anat de menys a més durant el Dakar fins al punt de plantar-se en posició de podi els darrers dies de cursa. En la penúltima etapa Farrés va donar la campanada en superar Jones a la general després que l’estatunidenc patís un problema al seu vehicle poc abans d’entrar a meta i cedís més d’un quart d’hora. Davant la situació imprevista de veure el pilot de suport davant el cap de files, South Racing ha optat per demanar al català que cedís un temps raonable en la darrera etapa del Dakar. El temps precís per cedir la primera posició davant Jones i alhora no patir per mantenir el segon lloc de la general en una prova en què el català Oriol Mena, com a copilot, ha sigut tercer.
El dilema, resolt amb professionalitat
Gerard Farrés ha optat per acceptar la proposta de l’equip i en conseqüència ha renunciat a guanyar un Dakar que esportivament duu la seva firma. Un gest de professionalitat absoluta en un pilot que ve de baix i que sap perfectament la importància de guanyar-se el sou en el món del motor. Al palmarès tornarà a figurar com a segon classificat i el gest d’avui li hauria d’atorgar de forma automàtica una nova oportunitat de competir en un bon equip l’any vinent. El palmarès, però, no ho és tot. Gerard Farrés ha demostrat ser un autèntic guanyador del Dakar i aquest segon lloc final mereix com a mínim els mateixos elogis que el fet d’endur-se el títol.
“Un Dakar inoblidable i molta felicitat pel treball ben fet“. Les paraules de Farrés, sense tensions afegides ni crítiques encobertes, refermen la decisió de renunciar a la victòria per a algú que ha viscut com un premi tenir un any més l’oportunitat de ser al Dakar rodant a ritme de campió.
