El món mira el Pirineu

5 minuts de lectura
Massa vegades a Catalunya es tendeix a tenir el Pirineu com la rerebotiga que, com de sobte, emergeix quan hi neva, com si fos una zona d’interès només hivernal. El Pirineu català és conegut per les seves muntanyes, que proporcionen orogràfica i paisatgísticament les millors escenes que es poden contemplar al nostre país. Però potser el públic generalista no ha parat mai massa l’atenció en la importància que hi tenen els rius. I més concretament l’esport que s’hi fa.

Per sort, tant el propi territori, com les respectives federacions, com ajuntaments, consells i la mateixa Generalitat de Catalunya no comparteixen aquesta perspectiva curta de vista i l’aposta pel Segre i la Noguera Pallaresa és de país i de projecció internacional. I el que se sembra, es rega i es cuida tard o d’hora es recull. Aquest 2019 el món mira al Pirineu perquè a casa nostra s’hi fan dos Mundials de Piragüisme. No un, dos!

L’espectacular Camp de l’Aigüerola

El Mundial de Sort, es pot dir, va ser un èxit absolut. La construcció del camp de regates de l’Aigüerola és la joia de la corona de l’aposta de Sort per les aigües braves. Una joia que es va fer esperar però que, un cop acollit el Mundial durant tota una setmana, va despertar elogis unànimes. Aquest estadi especialitza aquest paratge de la Noguera Pallaresa en el freestyle de manera que queda un “llegat” que afavorirà l’arribada d’esportistes que donarà vida al municipi i, a banda, evitarà el despoblament del Pallars Sobirà. L’aposta de la Generalitat en aquest àmbit ha estat clara, amb 475.000 euros per a la construcció de l’estadi de freestyle i l’organització de la competició.

Ara ja es pot dir que Sort és una de les capitals mundials de la disciplina. Hi ha hagut unanimitat entre els participants a l’hora d’elogiar les possibilitats que oferia el recinte i les bondats de la localitat catalana. La final més esperada es va disputar en la darrera jornada, en horari nocturn i amb unes grades de l’estadi de Sort plenes d’aficionats disposats a gaudir dels millors especialistes del món en caiac freestyle al riu Noguera Pallaresa.

Cada palista comptava amb tres sèries de 45 segons amb l’objectiu de dur a terme el major nombre de figures possibles tenint en compte la seva complexitat tècnica (verticalitat, rotació, altura). El seguiment que es va fer del Mundial, tant en directe com a nivell televisiu, ha contribuït a popularitzar el freestyle. Un espectacle total que, de fet, ja té una bona notícia associada: La capital pallaresa es perfila com a seu de la segona prova de la Copa del Món del 2020, del 3 al 5 de juliol de l’any que ve.

EL PALISTA DE SALT QUIM FONTANÉ, SUBCAMPIÓ MUNDIAL

El fenomen Quim Fontané

En clau nostrada cal fer parada i fonda per parlar de Quim Fontané; que va ser subcampió de freestyle. El nord-americà Dane Jackson va recuperar el ceptre, sumant el seu tercer títol, després dels de 2013 i 2015, i va superar Fontané, palista del Club Piragüisme Salt-Ter, que havia guanyat el Mundial fa dos anys a l’Argentina.

El plat fort ha estat el duel entre Dane Jackson i Quim Fontané al llarg del campionat en la categoria reina, la K1. En quarts de final i en les semifinals, Fontané sempre va estar davant de Jackson. En semifinals, per exemple, el català va fer l’exercici més complet d’aquest mundial, en aconseguir 1.571,67 punts. Aquesta puntuació a la final li hauria donat l’or, però en l’última jornada Fontané no va poder superar el seu gran rival. A la primera mànega -45 segons- va començar fluix i fins i tot va perdre l’onada i bona part de les opcions de victòria. A la tercera mànega, el palista gironí va amarrar la plata, per davant del francès Sebastien Devred, finalment bronze.

En categoria femenina Sort va assistir a un clar triomf de la veterana japonesa Hitomi Takaku, amb 646,67 punts. Takaku, que era l’actual subcampiona, sumava així el seu primer títol de K1, per davant de la francesa Marlene Devillez i la polonesa Zofia Tula. En el transcurs de la final, el president de la Federació Internacional de Piragüisme (ICF), José Perurena, va avançar que la modalitat K1 de caiac freestyle podria ser esport d’exhibició en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

El torn de la Seu d’Urgell

El Campionat del món de Piragüisme Canoa, en les disciplines d’eslàlom i descens esprint que es farà a la Seu d’Urgell aquest setembre és una competició classificatòria oficial de la Federació Internacional de Piragüisme en què hi ha previsions de participació de 60 països de tot el món, la majoria dels quals participaran en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

Tal com se sabia des de la doble nominació catalana per als Mundials, el Parc Olímpic del Segre –instal·lació de generació olímpica del 92, cal recordar-ho– necessitava unes obres de reforma que s’han impulsat amb el temps necessari gràcies a un ajut extraordinari del Consell Català de l’Esport per valor de 325.000 euros. El Parc Olímpic del Segre té un projecte propi de gestió de la instal·lació i entre els principals beneficiats d’aquesta remodelació hi ha el Centre de Tecnificació de Piragüisme de la Seu d’Urgell, que recollirà el llegat d’aquesta prova. La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, a través del Consell Català de l’Esport, considera important donar-hi suport perquè l’organització d’aquest campionat internacional sigui un èxit per al territori i per al conjunt del país. Cal recordar que aquesta instal·lació combina l’esport de competició amb el turisme, sent un centre internacional d’esports d’aventura de ràfting, piragüisme, l’open-kayak i altres disciplines. La minicentral reversible de turbinació i bombeig d’aigua garanteix l’activitat els 12 mesos de l’any, amb el benefici que comporta per la pròpia comarca tota l’activitat que s’hi genera.

De fet, el Parc Olímpic és una instal·lació remodelada que es troba dins el circuit internacional de competicions de la Federació Internacional de Piragüisme. Ho demostren 18 Copes del Món, un Campionat d’Europa i aquest que serà el seu tercer Campionat del Món, després dels que van tenir lloc l’any 1999 i l’any 2009.

La Generalitat ha destinat durant el 2018 i el 2019 la quantitat de 525.000€ per a la millora del parc del Segre i l’organització de la competició.

Molt en joc de cara a Tòquio 2020

Anem a la teca esportiva. En el Campionat del Món reunirà 417 piragüistes de 41 països. De les 41 seleccions que hi participen, la francesa és la que ho fa amb més palistes, 16, seguida de l’espanyola, amb 14. Dins l’equip estatal hi ha sis catalans: Marta Martínez, Miquel Travé, Dani Marzo, Núria Vilarrubla, Annebel van der Knijff i Pau Etxaniz, i quatre esportistes més resideixen o s’entrenen habitualment a la Seu d’Urgell, com Maialen Chourraut, Samuel Hernanz, Jon Cresto i David Llorente. Completen el combinat estatal Irati Goikoetxea, Ander Elosegi, Klara Olazabal i Miren Lezcano. Les proves en què participaran seran K1 masculí i femení, C1 masculí i femení i C2 mixt.

Deu dels catorze integrants de la delegació espanyola viuen i s’entrenen habitualment a la Seu d’Urgell, ja que el Parc del Segre és un escenari de proves del màxim nivell i un centre d’alt rendiment i de formació d’esportistes que estan aconseguint molt bons resultats, com passa a la resta d’instal·lacions d’alt nivell que es concentren al Pirineu com Arfa, Ponts, Sort, Foix i Pau.

La cita d’aquest  setembre

El Mundial de la Seu es disputarà del 7 al 9 de setembre al Parc Olímpic del Segre i deu dels catorze integrants de la delegació espanyola viuen i s’entrenen habitualment a la Seu d’Urgell.