Doncs va ocórrer tot, tot, menys aquest final, ja que el 5 vegades campió Soro III, no es va acovardir davant d’un Trinquet que cridava “José, Jose..” a l’uníson esperant que es completara la gesta, i es guardava l’última bala en forma de pilota nova per aconseguir l’últim joc al dau, la partida, el campionat i canviar així, el final somiat per molts.
Es recordarà durant anys
I aquest fou el relat d’una gran final, una partida que tingué de tot i que es recordarà durant molts anys. On Soro III va aconseguir tornar a ser campió de l’individual d’escala i corda Trofeu President de la Generalitat per sisena vegada.
Durant totoa la final, es poderen vore per part dels dos grans jugadors, quinzes molt tècnics, pilotades violentes i pilotades llargues que buscaven les galeries. Amb oportunitats per part d’un i d’altre, d’anar-se’n en el marcador després de trencar els jocs del rest, però que l’oponent aconseguia reaccionar i igualar el marcador.
En Iguals a 40. Genovés no va aconseguir aprofitar dos jocs seguits amb Val i 15, i amb tres jocs consecutius de Soro, es posava el 55-40 per intentar tancar la partida. I ací, ja coneixen el final.
Ovació de traca i mocador
Al finalitzar el duel, el trinquet de Pelayo ovacionava als dos titans per l’espectacle oferit, i s’entregaren els trofeus per les respectives autoritats, donant per finalitzada una vesprada màgica on les sensacions i els sentiments viscuts pels jugadors i pel públic assistent, faran que passe a la història de l’esport valencià.
