No diguis Sant Joan: digues Jocs des Pla Les proves a cavall davant 25.000 persones enfervorides, una romanalla medieval molt seguida i estimada

Sant Joan és la festa nacional i comuna a tots els Països Catalans. És la festa dels solstici d’estiu, és la significació del foc, són fogueres enceses per la flama del Canigó, petards, coca i cava, festa. La nit més curta i el dia més llarg, segons els tòpic. I unes festes úniques i massificades, les de Sant Joan a Ciutadella, amb proves sensacionals: els Jocs des Pla.

Ciutadella embogirà avui, 23 de juny, quan a les dues del migdia el Caixer Senyor ordeni i el flabiolaire faci el primer toc de flabiol. Les festes de Sant Joan de Menorca són les més conegudes, segurament, de totes les del nostre àmbit en motiu del 24 de juny. Són hores de molta gent al carrer, de molt gin i moltes herbes, de dormir poc. Hores d’estar al carrer, de begudes, del protagonisme dels “caixers” a cavall, tot fent jaleo. De replecs i de cargols. De música de banda. De moltíssima festa.

Història i herència

Així com a Berga o a València també avui enllesteixen celebracions del Corpus –coses del calendari lunar, aquestes coincidències capricioses– treuen pit amb tot el sentit per l’herència medieval que mantenen amb les seves celebracions de l’octava, sense tot el pòsit històric de les festes de Sant Joan a Ciutadella les festes no serien el que són. Ens trobem, dit sense tacte, amb una autèntica romanalla que reprodueix equilibris i estaments històrics però que connecta amb el públic de manera evident i renova cada any, festa a festa, massificació a massificació, una vot de vigència potentíssim.
Què hi pinta la Fosbury parlant de festes populars? Han declarat el beure a galet com a esport, ja, aquesta tropa? Són preguntes lògiques per la parròquia. No. Ens interessen les festes que tenen associats petits esports o pràctiques equiparables. I del Sant Joan de Ciutadella ens pot interessar la figura dels Caixers, com el Caixer Senyor –noble, que ordena i presideix les festes– la ‘Capellana’, que és un clergue que també va a cavall o que encara avui es parli de menestrals, però allò realment Fosbury més que els propis jaleos, que no deixen de ser filigranes dels propis cavalls, és el que succeeix al Pla de Sant Joan, al Port de Ciutadella, el vespre del dia 24.

Els Jocs des Pla

Amb els Jocs des Pla passa una mica com amb el Tour de França. A les set de la tarda del dia de Sant Joan la gent vaga descansant, fa sofà, cansada pel dia abans. Com les tardes de juliol, vora el ventilador. De fons, fa bo de tenir-hi entreteniment. Repetim la cita. Demà, 24 de juny a les 19h posin IB3. Una cadena amb un desplegament exemplar en les grans cites del calendari. S’ho passaran bé. I coneixeran els sensacionals Jocs des Pla.

Per explicar què hi trobarem cal recórrer a definicions bàsiques. Venen a ser una recreació d’antigues justes i torneigs medievals en el que els caixers, a galop dels seus cavalls, afronten tres proves. Ho fan al Pla. D’aquí el nom, que fa totalment la cosa. Al matí hi ha les primeres tandes, a mode de provatura. Les del vespre són les que compten i reuneixen un aforament màxim de 25.900 persones. Per tant poca broma. Pocs esports captiven una quantitat així d’espectadors en directe. No li restem mèrit!

Una altra cosa a destacar dels Jocs des Pla és que fa tres anys van estar a punt de desaparèixer, en crisi d’identitat per la massificació i que els propis voluntaris s’han organitzat per assegurar-los. Ciutadella no es deixarà perdre Sant Joan.

Tres proves de perícia a galop

Els jocs d’es pla consisteixen a córrer l’ensortilla, córrer abraçats i trencar les carotes. Aquestes tres proves. Els tres noms amb els que ens hem de quedar. L’ensortilla consisteix en que un cavaller va amb una asta –una llança– a galop amb el cavall i va cap a l’ensortilla (una espècie d’anella) que penja d’un cable, i ha d’endevinar l’asta dins la anella. Si fan l’ensortilla sona la banda, amb música pròpia o versions dels darrers èxits. És el que esperen les 25.000 persones i tots els espectadors. Una efervescència, un esclat. Quants més n’hi hagi, millor. És la prova més espectacular, i se’n fan dues tandes a càrrec de cada cavaller.

Rompre carotes

Les carotes venen just després. Són una mena d’escuts de fusta, amb motius artístics dibuixats. Aquí els dos genets corren en paral·lel i l’un, colpejant la carota, l’ha de trencar de la manera més ràpida. Els trossos de carota són del tot cotitzats i la gent s’hi baralla per tenir-ne un dels trossets. Realment entre cada tanda d’ensortilla o de carota, costa de tornar a obrir passadís enmig de la gentada.

La darrera de les proves, amb el Pla ja enfosquit de llum natural però il·luminat, té lloc el córrer abraçats. Aquí el nom ja ho diu tot. Dos cavallers han d’evolucionar a galop en paral·lel i aguantar el màxim de metres en paral·lel, rematant-ho amb un petó. Normalment els dos cavallers en lliça són parents.

Al so de flabiol

Totes i cadascunes de les proves s’inicien amb el toc de flabiol del flabiolaire, el Sebastià –que és com se li diu– i abans i després hi ha jaleos. Abans i després segueix la festa. Però res tant Fosbury com els Jocs. Recomanació de la casa. Bona revetlla i demà a mirar IB3.

El Pla s’omple amb més de 25.000 persones

Ja tenim aquí la Fosbury 33!