* Article de Paco Durà publicat originalment a pilotaveu.com, el portal de referència de la pilota valenciana.
Pedreguer celebra el 40è aniversari del trinquet amb les primeres figures de la pilota i velles glòries invitades als actes festius. El dia 6, jornada festiva, l’atenció dels aficionats es centra a la Marina, amb el 40 Aniversari del Trinquet de Pedreguer. Una celebració en la qual l’ajuntament i una comissió d’exjugadors de la comarca, junt al trinqueter Raül Ivars, han mobilitzat tots els seus efectius perquè la festa siga completa.
Han convidat la pràctica totalitat de velles glòries professionals, trinqueters, periodistes vinculats a l’esport autòcton i responsables de la gestió del món de la pilota. I tots ells seran rebuts amb una recepció oficial al mateix trinquet de Pedreguer al matí. I després d’un dinar de germanor, tots plegats assistiran a un festival al trinquet, on es disputaran un parell de partides, amb les primeres figures de l’escala i corda i raspall, encapçalades pels campions individuals, Puchol II i Moltó.
Enriquito d’Alzira, convidat d’excepció, fou el primer trinqueter
La festa tindrà com a invitat d’excepció al qui fou trinqueter de Pedreguer, quasi vint-i-cinc anys, i vinculat des de l’inici al bastiment del recinte, Enriquito d’Alzira (81 anys), que en molts aspectes va assessorar l’ajuntament i els tècnics que van dissenyar el projecte del trinquet, el primer que es va mantenir totalment cobert i amb llum artificial (abans se’n va inaugurar un altre trinquet cobert, a Ondara, en 1956; però una forta nevada el va enderrocar i va desaparèixer mol prompte).
Enriquito recorda que “a Pedreguer hi havia un trinquet molt vell i en condicions molt precàries, on només feien partides al desembre, amb motiu de la fira, i la resta de l’any estava tancat. L’alcalde d’aquell moment va voler bastir un recinte cobert i amb llum i ho féu amb ajuda de la Diputació d’Alacant. I una vegada ja inaugurat vingué a visitar-lo el president de la diputació i donà la conformitat perquè es fera efectiva l’ajuda econòmica”.
“Anàrem a Monòver a provar si botaven bé les pilotes en les lloses”
Respecte a l’assessorament que va donar en alguns detalls peculiars del trinquet, Enriquito diu que “l’arquitecte i algun tècnic més i jo anàrem a Monòver a la fàbrica on van comprar les lloses i allí portèrem unes quantes pilotes i les provàrem a vore en quin tipus de llosa botava millor la pilota. I vam encertar, perquè el sòl del trinquet no ha donat mai problemes i encara està el mateix després de quaranta anys”. Un altre detall del trinquet fou l’absència de la llotgeta de dalt “palquet”. I afegeix: “Vaig demanar, i em feren cas, que no posaren la llotgeta de dalt, perquè vaig entendre que donaria menys problemes i així ha sigut sempre”.
De la inauguració, Enriquito només recorda que“no cabia ni una agulla i férem dos partides amb les primeres figures d’escala i corda: Genovés i Carboneret, s’enfrontaven a Eusebio, Xatet II, i Gómez, en la segona. I en la primera, Rovellet i Roget de Riola, amb Gómez de feridor, contra Antoniet i Peris. Per cert, que feia molt de fred eixe dia i haguí d’anar al metge a l’endemà, perquè el fred em va afectar molt els llavis”.
“I allí passí –continua- prop de vint-i-cinc anys molt bons, perquè la Marina és una comarca de molta afició i bons jugadors. Abans havia estat de trinqueter a Benissa, en societat amb un empresari d’allí, Miguel Cardona, allí vam haver de lluitar molt, perquè el trinquet es trobava molt decaigut i quasi per a tancar. Però, Pedreguer era una altra cosa. Tenia molt bones condicions, perquè estava cobert i arrossegava molts aficionats de tota la comarca i estiguí molt a gust”.
Destaca Feliu i Edi, dels jugadors de la Marina
I sobre els jugadors de la Marina, que la majoria eixien poc d’allí, recorda “Feliu, Albert, Alberto, Ramiro, Blanco, Edi, Zurdet, Blanch, Miguel, que era feridor i jugava de punter; Ribereta, que era el feridor de la casa, a més d’un altre xic, anomenat Lluís”. Enriquito manifesta també que “de tots ells guarde un record molt bo, perquè, en general, tots rendien molt, cadascú d’acord amb les seues mans i eren bones persones. I just és destacar també dos d’ells: Edi, perquè fou el de més nivell i jugava per tots els trinquets contra els millors. I Feliu, perquè ha sigut als trinquets de la Marina el més regular de tots, ja que li podies fer partida contra el millor i contra el més fluix. I mai ha donat cap problema, jugant allí tres o quatre partides cada setmana, entre Pedreguer, Benissa, Ondara i Benidorm, al llarg de vint anys”.
En este punt, el trinqueter actual, Raül Ivars, fa referència mirant un cartell de l’any 86 als jugadors que més es prodigaven d’aquella època tant de La Marina com d’altres jocs. “Ramiro s’havia retirat al gener o febrer del 1986, i hi havia un bon nivell a les partides de juvenils, com ara Blanquet, conegut després com Teneré; Julián, de Pedreguer, Porró de Gata, Juan Miguel de Gandia, inclús apareix un Giner que després seria Jan, de Murla, quan es va posar a traure al carrer, (i és el pare de l’actual Giner); també apareix José Ramon amb quinze anys de punter, que després seria Ramonet.
Viñeret també va jugar de juvenils molts anys. Edi en la seua millor època, havia pegat la pujada ràpid, Zurdet un gran punter i dos per a dos molt difícil de fer-li el quinze i sempre ben jugada, i Feliu ja consagrat com el pilar fonamental de la Marina. Evidentment venien jugadors molt bons, com Genovés, Eusebio ja major i els tres del Genovés (Pigat, Sarasol i Oltra ) jugant cadia per l´estil… La resta de jugadors com Jose Maria i Perele estaven en un gran moment; Pepet i Vicentico venien de tant en tant. Un Oñate II jove, Paquito, Antoniet, eren també jugadors que venien molt sovint a Pedreguer…”
Una jornada especial que recorda
I sobre alguna jornada en especial que recorde Enriquito, diu: “Tinc mala memòria i tampoc solia apuntar-me res sobre les partides, però recorde un dia que s’omplí de gom a gom amb un desafiament entre els dos germans Sarasol contra Pigat i José Maria, que guanyaren estos últims. I després es jugà una altra partida, en què Feliu, Edi i Blanco s’enfrontaren a Eusebio, Joaquín i Zurdet. Igualaren a 55 i un dels dos tingué Val i va perdre, però no recorde qui guanyà. Les dos partides foren extraordinàries eixe dia”.
Per últim, Enriquito diu que “estic molt content que l’ajuntament celebre el 40 Aniversari del trinquet de Pedreguer i espere poder anar, perquè de segur m’alegrarà molt saludar tants jugadors i aficionats que fa temps no els veig”.
