Els mundials de natació en piscina curta han acabat amb un pobre balanç per als nedadors de casa nostra. Mireia Belmonte va ser cinquena el primer dia de competició però va haver de renunciar a continuar competint per una malaltia. Jèssica Vall no va aconseguir avançar cap ronda i va estar molt lluny de l’exhibició feta a Kazan fa un any. I Joan Lluís Pons no ha estat capaç de competir al mateix nivell que als Jocs de Rio, on va sorprendre a tothom. La millor actuació en clau catalana, sens dubte, ha arribat des de Veneçuela. D’un nedador que ha tancat la seva carrera a Windsor.
Albert Subirats, referent esportiu de Veneçuela
Albert Subirats (1986) ha estat un dels millors esportistes veneçolans dels darrers anys. Va néixer a València (Veneçuela) però va viure la seva infància a Catalunya, la terra dels seus pares. Subirats va començar a nedar al Club Natació Sabadell als 13 anys després d’abandonar el futbol a causa de l’asma. Més endavant va desplaçar-se a la Universitat d’Arizona dels Estats Units, on va assolir un nivell d’elit en papallona i en esquena. Va ser llavors quan Subirats va haver d’escollir entre Espanya i Veneçuela, i va optar pel país llatinoamericà.
Albert Subirats, que té família i amics a les Terres de l’Ebre i a Barcelona, ha aconseguit participar en quatre Jocs Olímpics amb Veneçuela. Des d’Atenes fins a Rio el seu prestigi va anar creixent fins a ser un dels candidats finals per portar la bandera del seu país en la cerimònia inaugural de Rio de Janeiro. De tota manera, no és als Jocs on ha aconseguit explotar la seva millor versió. I és que Subirats ha arribat a ser campió mundial de natació.
Una carrera plena d’èxits
Subirats va començar a treure el cap a l’elit ara fa 10 anys, al mundial de piscina curta de Xangai. Va penjar-se la plata als 100 papallona sorprenent als favorits. Un any més tard, al mundial absolut en piscina olímpica, va convertir-se en el primer nedador de la història de Veneçuela en pujar al podi. I no va ser un podi qualsevol. Va penjar-se el bronze als 100 papallona per darrere dels nord-americans Michael Phelps i Ian Crokcer. Paraules majors.
Allà on se sentia més còmode, però, era en la piscina curta. El 2010 va fer els campionats de la seva vida al mundial de Dubai. Va acabar amb un or als 50 papallona i una plata als 100 papallona. Mesos més tard, el seu país el va defensar davant l’acusació de dopatge. La FINA assegurava que s’havia saltat tres controls però el cas va quedar enrere i no va ser sancionat. Eren els seus anys de màxima esplendor esportiva i no ho va desaprofitar.
Subirats va inflar-se a medalles en diferents campionats, com els Jocs Sud-americans o els Jocs Centreamericans i del Carib. Als Jocs Panamericans de 2011 va tornar a penjar-se un or molt celebrat pels mitjans veneçolans
Plegar a prop del podi
Albert Subirats va veure com perdia gas en la disputada escena internacional. Dues lesions importants a l’espatlla que el van obligar a passar pel quiròfan van assenyalar el declivi. El 2015 va estar a punt de retirar-se. De fet, diversos mitjans del seu país així ho van publicar i no semblava que hi hagués marxa enrere. Malgrat tot, va optar per seguir endavant per disputar uns últims Jocs Olímpics. I ho va aconseguir per la porta gran. El mes d’abril s’imposava al Campionat Sud-americà amb una marca excel·lent als 100 papallona. Per primera vegada, accedia als Jocs amb la marca mínima A i no havia d’esperar la repesca de les B.
Després de Rio Subirats, que resideix als EUA, ha decidit allargar la temporada fins a final d’any. La seva estimada piscina curta, és clar. I la decisió ha estat encertada. Subirats ha aconseguit dues places de finalista a Windsor en les proves curtes d’esquena i de papallona. Ha acabat sisè i quart, molt a prop del podi. Sens dubte, la millor actuació en clau catalana d’aquest mundial. Els mitjans veneçolans han anunciat la seva retirada. Aquest cop sembla definitiva. Plega un dels millors nedadors de parla catalana del segle XXI. La família i els amics de les Terres de l’Ebre i de Barcelona l’esperen amb els braços oberts.
