La primera medalla internacional de Sylvia Fontana

4 minuts de lectura

Els Jocs Mediterranis d’Alger 1975 van consagrar la nedadora tarragonina Sylvia Fontana a l’elit amb només 13 anys.

Aquest estiu els Jocs Mediterranis es disputen a Orà, a Algèria amb una nombrosa delegació d’esportistes dels Països Catalans. No és la primera vegada que aquest campionat aterra al país nord-africà, atès que ja ho va fer l’any 1975 a la seva capital, Alger. Aquells Jocs van aplegar més de 2000 homes i tot just 349 dones esportistes en una ciutat que tenia més o menys la meitat d’habitants d’ara i en un país que des d’ençà ha triplicat la seva població. En aquell moment Algèria era un país independent que havia deixat enrere la guerra per la independència (1954-1962) i que encara tenia lluny la guerra civil dels anys 90. El tram final d’aquell estiu, del 23 d’agost al 6 de setembre, atletes de 15 estats diferents van omplir la ciutat d’esport.

A Alger els Jocs Mediterranis van fer un salt de qualitat evident, amb un programa esportiu més ampli, amb un rècord d’esportistes que es va mantenir vigent fins l’any 1991 i amb la consolidació definitiva de la presència de dones esportistes a la competició després d’unes primeres edicions que es van moure entre el veto i la seva marginalitat. Sigui com sigui, la igualtat de gènere encara era una quimera arreu i la delegació espanyola, per exemple, es va plantar a la cita mediterrània amb més de 200 homes i menys de 20 dones a l’equip. Una d’aquestes dones era Sylvia Fontana.

La “nena prodigi”

La nedadora tarragonina nascuda el 24 de desembre de 1961 era un fenomen de precocitat evident, atès que des que va començar a nedar per prescripció mèdica a la piscina de l’hotel Imperial Tarraco que dirigia el seu pare va demostrar un talent magnífic que la va portar a competir (i guanyar) de molt jove en campionats de Catalunya i d’Espanya. El 1975 Sylvia Fontana tenia només 13 anys i, encara que sembli mentida, ja era una aposta competitiva fiable, com havia demostrat a l’europeu de Viena de 1974 amb només 12 anys.

Unes setmanes abans de viatjar a Alger la tarragonina havia format part de l’equip espanyol que va competir a Cali, a Colòmbia, en la segona edició del mundial de natació. Allà Sylvia Fontana va poder veure en directe les exhibicions tremendes de les nedadores de la RDA, a anys llum de la resta de competidores del món. El mes d’agost la nedadora havia estat convocada per formar part del campionat del món júnior a Ginebra, on no va poder rendir al seu màxim nivell després de viatjar just després del campionat d’Espanya disputat a Reus. Al Baix Camp Fontana havia meravellat a tothom amb grans marques. Entre elles, l’1:09.05 dels 100 esquena que igualava el rècord estatal de la pionera Mari Pau Corominas, o els 2:28.0 assolits als 200 papallona.

Alger 1975: un bronze amb 13 anys

Si Cali va ser una experiència increïble, Alger va ser la confirmació que ja era una de les millors nedadores de l’estat espanyol. Fontana va pujar al seu primer gran podi internacional als 100 esquena. La prova va ser un frec a frec entre la francesa Sylvie Testuz i l’italiana Paola Cesari, separades únicament per una centèsima de diferència en una època en què el cronometratge electrònic només era present en algunes cites i els finals com els viscuts a la piscina d’Alger sempre generaven polèmica.

El primer llarg de la cursa va comptar amb una tercera nedadora en discòrdia, Herminia Jaquetti, que en el tram final no va poder mantenir el ritme i va anar perdent pistonada fins al punt de ser superada en una magnífica remuntada de Fontana, que amb una marca d’1:10.87 va quedar lluny de les seves millors prestacions. Als 100 papallona Fontana també va ser finalista, acabant en una destacada sisena posició.

La medalla de bronze assolida amb 13 anys va ser un èxit incontestable en uns Jocs marcats per un altre podi de Montserrat Majó i especialment per les exhibicions de Santi Esteva (“el Mark Spitz dels Jocs Mediterranis”, tal com l’assenyalava la premsa) i Josep Bas. Esteva, per cert, havia estat el primer entrenador de Fontana a les files del Reus Deportiu, així que la seva satisfacció als Jocs Mediterranis va ser doble. Catalunya, a la piscina algeriana, va fer un paperàs, en el bon sentit de la paraula.

Aquella medalla va ser el preludi d’un dels grans moments de la carrera de Sylvia Fontana: els Jocs Olímpics de Mont-real de 1976. Al Quebec la nedadora catalana va arribar-hi pels pèls, després de fer la mínima dels 200 esquena en un campionat de “repesca” organitzat a les piscines Picornell de Barcelona. Amb 14 anys Fontana es va enfrontar al gran esdeveniment de la seva carrera esportiva sense ser-ne del tot conscient i amb dues proves al seu programa: el 4×200 estils i els 200 esquena. En cap de les dues modalitats va poder destacar, amb marques força discretes pels seus estàndards.

De la retirada a l’homenatge permanent

Sylvia Fontana va abandonar la natació d’elit l’any 1980 amb tot just 18 anys, quan va iniciar els estudis universitaris, amb una afecció a les vies respiratòries. Un any abans havia competit en la que va ser la seva darrera cita internacional, els Jocs Mediterranis d’Split, on va sumar una nova medalla de bronze als 4×100 estils i tres places de finalista més als 100 i 200 esquena i als 200 papallona. Al llarg de la seva trajectòria infantil i adolescent va sumar 22 títols de campiona d’Espanya i va establir 24 nous rècords estatals, la majoria d’ells en piscina curta.

El seu vincle amb els Jocs Mediterranis es va reforçar fa quatre anys, quan arran dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 es va construir una nova piscina i l’Ajuntament tarragoní va decidir posar-li el seu nom. Piscina Sylvia Fontana. Qui li havia de dir quan amb només 13 anys va enfilar-se al podi d’Alger 1975.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!