El retorn més difícil de Ryan Lochte

2 minuts de lectura
Roda el món i torna al born. La frase feta la coneix tothom però aplicar-la a quelcom tan exigent com la natació de primeríssim nivell no és una tasca menor. I més per una mena d’àngel caigut, un campió amb tant talent dins la piscina com errors col·lecciona fora.

Estem parlant de Ryan Lochte que vol tornar a ser nadador, sentir-se competitiu i, conseqüentment, esdevenir guanyador. És normal que el món de la natació es revolucioni només de saber la darrera que ha fet. L’americà va guanyar el passat cap de setmana la prova dels 200 metres estils del Campionat dels Estats Units que es va disputar a Califòrnia. Ho feia després de complir 14 mesos de suspensió per dopatge i als 35 anys, una edat en què la majoria de nedadors bufen les espelmes estant feliçment ja retirats.

Vol arribar a Tòquio

La victòria de Lochte als campionats nord-americans és la 27a seva en aquesta competició, que es diu aviat

La victòria de Lochte als campionats nord-americans és la 27a seva en aquesta competició, que es diu aviat, i ho va fer amb l’onzena marca d’aquest any que vol dir que està lluny però no de forma remota respecte els millors temps actuals. La cosa té tramoia: No va tenir als millors com a rivals per la coincidència amb els Mundials de Gyangiu però el nedador va parlar a l’aigua i va deixar clara l’aspiració d’integrar l’equip que competirà d’aquí a menys d’un any en els Jocs Olímpics de Tòquio.

Feia cinc anys que Lochte no es penjava un or, des del 2014 en aquesta prova. I això que la seva col·lecció és digne de museu, amb ni més ni menys que 16 medalles olímpiques aconseguides entre 2004 i 2016. El seu retorn a l’alta competició semblaria una quimera si no tingués exemples que l’estimulen a tornar a posar el seu nom en el més alt del món de la piscina. També té antecedents de retorns no aconseguits, que li posa en evidència que el repte no serà fàcil. Repassem-los.

A favor: Michael Phelps

El millor nedador de la història, el gran prodigi americà, l’home que va batre tots els rècords de medalles olímpiques en la seva vida es va retirar després dels Jocs de Londres 2012 per a no capbussar-se més en l’aigua fins que, el 2014, va retornar al entrenaments pensant en Río 2016. Va tornar i per la porta gran. En, aquests sí, darrers Jocs va arrodonir la seva col·lecció amb cinc ors més als 31 anys.

Michael Phelps als Jocs de Beijing. Foto: marcopako

 

A favor: Dara Torres

La nedadora nord-americana no es va retirar i va tornar una sola vegada ho va fer per partida doble! I és que tant a Sydney 2000 com a Pequín 2008 va aconseguir èxits olímpics havent-se retirat prèviament. Sempre serà recordada com una campiona extraordinàriament longeva que es va penjar tres plates en els Jocs Olímpics de la capital xinesa a l’edat dels 41 anys.

En contra: Ian Thorpe

El mite australià és l’exemple que el retorn, en natació, és difícil i no tothom és Phelps. El que va ser el millor nedador del moment en els Jocs disputats al seu país l’any 2.000 i un autèntic fenomen que va revolucionar amb el seu estil i planta les proves de natació es va retirar el 2006 i va intentar 5 anys després un retorn que, als 29 anys, li va fer topar de nassos amb la realitat. Als 29 anys no es va classificar per a Londres 2012 i es va retirar definitivament.

Les medalles de Thorpe. Foto: Morton Lin