La gran dominadora de la natació sincronitzada dels darrers anys ha anunciat la seva retirada. Natalia Ishchenko se’n va amb un palmarès generós. És la més llorejada de tots els temps.
Quan la FINA vol obrir el meló sobre el nom de l’esport i molta gent augura el final d’allò que hem conegut com a natació sincronitzada (probablement aquest mateix estiu es podria començar a anomenar natació artística), la millor nedadora d’aquesta especialitat ha dit prou pocs dies abans de celebrar els 31 anys. Sense haver rebut els focus d’altres estrelles esportives de la darrera dècada, Ishchenko ha forjat un palmarès memorable i ha dominat amb mà de ferro totes les grans competicions internacionals, en el solo i en el duo. És, sense exagerar, una de les millors esportistes d’arreu del món d’aquest segle XXI.
A Catalunya, Ishchenko ha esdevingut la bèstia negra i alhora el rival en qui emmirallar-se. L’ascens de Gemma Mengual a l’elit el 2003 va topar-se, en primer terme, amb la francesa Virginie Dedieu i la russa Anastasia Erkamova. Però ràpidament va aparèixer Ishchenko en escena. Amb una primera concessió de plata el 2005 i una altra a la rutina lliure el 2007 en la darrera gran victòria de Dedieu, la carrera de la russa ha estat vinculada amb l’or. Va acumular triomfs als mundials de 2005, 2007, 2009, 2011 i 2015 i als Jocs Olímpics de 2012 i 2016 (també en equip el 2008). L’única absència, el 2013, per maternitat. Bona part dels èxits els va assolir al costat de la inseparable Svetlana Romashina, amb qui va compartir la majoria dels triomfs al duo.
La gran victòria de Gemma Mengual
L’única derrota notòria d’Ishchenko en la seva dècada de domini implacable és, també, la gran victòria de Gemma Mengual. Als campionats d’Europa d’Eindhoven de 2008 Rússia va optar per reservar l’equip olímpic, en plena preparació de cara als Jocs de Pequín. Va ser l’any en què la selecció espanyola liderada pel duo català Mengual i Fuentes va tornar amb un botí impressionant de quatre ors cap a casa. Però un d’ells sí que va tenir rivalitat amb Rússia, el país que ha establert una hegemonia brutal en aquest esport des de Sidney 2000.
La modalitat de solo no és olímpica i, per aquest motiu, van optar per enviar Ishchenko al campionat. La russa, a més, tot i haver guanyat campionats del món i europeus, no formava part del duo olímpic, així que no hi havia cap risc a córrer. Aquell mes de març de 2008, però, Gemma Mengual va superar a Natalia Ishchenko. Va ser una victòria ajustada i amb les clàssiques crítiques a les puntuacions dels jutges des de tots els fronts. Al final, or català per una sola dècima de diferència i una imatge al podi que ja no es va tornar a repetir.
L’any següent, al mundial de Roma 2009, en la millor època per a la sincronitzada de casa nostra, el solo lliure va tornar a ser escenari de polèmica. Ishchenko va guanyar l’or amb 98.833 punts i la millor Mengual es va haver de conformar amb la plata amb 98.333 punts.
Un futur lligat a la sincronitzada
Natalia Ishchenko no tornarà a competir a l’elit, però tot apunta que continuarà vinculada a l’esport de la seva vida. Amb tota probabilitat, serà una de les responsables polítiques d’impulsar l’esport i la sincronitzada a la regió de Kaliningrad. A falta de confirmació oficial, Tatiana Pokrovskaya, l’entrenadora de l’equip rus, ha fet balanç de la seva carrera: “Natalia és la nostra súper estrella. Ha estat una solista extraordinària i ha fet actuacions excel·lents en duo i en equip. Ella és una dona intel·ligent amb un gran quocient intel·lectual que farà molt bona feina per als joves i l’esport a Kaliningrad“. Veurem si algun dia Ishchenko és la persona que lidera el conjunt rus, des de fora l’aigua, als Jocs Olímpics.
