El 2010 el camí s’obria a tothom i començava una nova etapa com a espai d’ús col·lectiu. Pere Pons, membre actual de la Coordinadora Camins de Menorca, recorda el canvi de paradigma: «Abans molts trams estaven tancats. Tenies problemes i, fins i tot, t’escridassaven o et denunciaven pel sol fet de passar-hi. Va ser una victòria del poble, que va obligar els polítics a posar-se les piles».
Ara, vuit anys després, un dels usos que predomina al Camí de Cavalls és l’esportiu, en un escenari idíl·lic per a l’activitat física quotidiana de molts menorquins. Algunes empreses de l’illa han anat més enllà i organitzen diverses curses fora de la massificada temporada estival. De totes elles, la Trail Menorca Camí de Cavalls és la que té més participants. Aquest cap de setmana celebra la 7a edició amb un nou rècord d’inscrits, 1.500, la majoria dels quals procedeixen d’altres indrets, com Mallorca o Catalunya. Amb diversos recorreguts disponibles, és la volta al Camí de Cavalls, de 185 quilòmetres la que dona fama a una prova d’ultrafons que cada any guanya adeptes. Guillem Bosch, gerent d’Elitechip i organitzador de la cursa, assegura que l’interès també creix a l’illa: «Enguany hem tingut una resposta brutal entre els clubs esportius de Menorca, que ens han donat un cop de mà amb els avituallaments».
Desestacionalitzar el turisme
Núria Picas, Gerard Morales i Antoine Guillon són alguns dels esportistes d’elit que participen a la Trail aquest cap de setmana per un traçat que viu altres experiències competitives al llarg de l’any, com la Volta a Menorca en BTT, que se celebra a l’octubre i està limitada a 500 persones, i l’Epic 360º, que es disputa al març i en què els participants (200 en la darrera edició) poden triar si fan ús de la bicicleta tot terreny (BTT) o bé afronten la prova a peu en grups de dues o tres persones. Durant l’any, i seguint la mateixa lògica de desestacionalitzar el turisme, l’empresa menorquina 40º Nord ofereix rutes autoguiades pel camí a peu i en BTT.
L’impacte ecològic
Amb més de 150 quilòmetres integrats a la Xarxa Natura i amb zones de gran impacte ecològic, els usos esportius tenen algunes regulacions per part de l’administració pública que són benvingudes pels organitzadors. Ho explica Guillem Bosch: «El Camí de Cavalls és el tresor més gran que tenim, i l’hem de preservar. Procurem transmetre als participants els valors paisatgístics, de fauna i de flora, el patrimoni de la reserva de la biosfera. Un ús controlat del camí no ha de ser nociu si centrem els esforços en la conscienciació, a evitar la generació de residus, a respectar l’entorn natural».
Un problema que sovint s’associa al pas d’esportistes és l’erosió del terreny. Fa dos anys un estudi liderat pel geògraf Xisco Roig assenyalava 342 punts del recorregut amb diferents graus d’erosió que calia reparar. Ell mateix ha estat l’encarregat d’analitzar l’impacte de la Trail Menorca Camí de Cavalls en aquesta erosió, amb una conclusió clara: «Amb les curses s’ha creat una alarma social, però 1.500 persones corrent en un cap de setmana generen una erosió ridícula, similar a la d’algú que hi passa en un altre moment. Hi ha més erosió abans i després de la cursa amb l’ús ordinari del Camí de Cavalls». Roig alerta que el problema principal és un altre: «el camí de cavalls falla en el disseny i en el manteniment. Si no es fa bé, el seu procés d’erosió és irreversible».
