L’Olla de Núria: el camí que cal seguir

3 minuts de lectura
Aquest cap de setmana s’ha disputat la catorzena edició d’una cursa atractiva a tots els nivells.

L’Olla de Núria és un retrat de la feina ben feta i la mostra del potencial enorme que tenen els esports de muntanya al nostre país. Aquest cap de setmana la prova ha brillat amb un cartell de corredors magnífic gràcies a la seva estrena a les Golden Trail World Series, però també com a escenari del Campionat de Catalunya de la FEEC, com a exemple de transmissió esportiva que estima allò que ens està mostrant i explicant i, és clar, per la feina feta per voluntaris i professionals de tota mena que hi són perquè hi volen ser. No sempre es poden conjugar tots els factors alhora, però sens dubte és un camí que cal seguir i fer valer d’exemple per a altres proves esportives similars durant la temporada.

L’Olla de Núria té un punt de partida privilegiat per l’encert rotund del recorregut. El fet de transitar per una de les zones més emblemàtiques del nostre país la converteix en una cita única que crea uns llaços especials entre esportistes i organitzadors per les característiques pròpies de la Vall de Núria. Sense ni un metre d’asfalt i amb més del 70% del recorregut per sobre els 2.700 metres, la cursa passa per pics que moltíssima gent ha fet com a excursionistes alguna vegada a la vida: Puigmal, Finestrelles o l’Àliga són clàssics assequibles d’estiu i veure’ls convertits en jutges d’una cursa esportiva com aquesta en transforma la mirada i el vincle que hi tenim. Qui no els coneix, hi voldrà anar. Qui ja els coneix, hi voldrà tornar.

Ohiana Kortazar, al Puigmal / Jordi Isasa

21,5 quilòmetres amb 3.880 metres de desnivell acumulat donen per molt i així ho demostren any rere any els corredors. Aquest 2021, a més, l’al·licient esportiu era majúscul amb el salt a les Golden Trail World Series que automàticament ha comportat la presència dels millors especialistes del món i la cursa més ràpida de la història. Stian Angermund i Maude Mathys s’han imposat en la majestuosa arribada davant el santuari i ho han fet superant els rècords de Kilian Jornet (2009) i Mireia Miró (2011) amb molta claredat. De fet, hi ha hagut diversos corredors que han millorat els registres previs amb certa “facilitat” en un dia amb condicions meteorològiques perfectes al Pirineu.

El calendari de curses de muntanya a Catalunya és força poblat i hi ha moltes proves que funcionen de meravella. Que el Campionat de Catalunya enguany hagi sigut l’Olla de Núria, però, és un encert lloable. En qualsevol esport poder competir davant els millors del món genera ambició i il·lusió. En una cursa de muntanya, amb la proximitat que hi ha entre els participants de diferents nivells abans i després de la cursa, això es multiplica de forma evident. Aplegar els millors del país i els millors del món, doncs, només pot ser una aposta guanyadora per fer créixer el nivell esportiu i les ganes de superar-se a la muntanya.

Sortida de la XIV Olla de Núria / Ferran Vaqué

La televisió que mou passions

El 2019 Televisió de Catalunya va retransmetre per primera vegada l’Olla de Núria. Enguany ha repetit experiència i cal treure’s el barret per l’aposta feta. És importantíssim que el gran referent audiovisual del país arrisqui amb propostes com aquesta, de gran complexitat tècnica i que requereix un equip humà implicadíssim al darrere. En un context en què la continuïtat del canal d’esports genera més dubtes que certeses són les cobertures fetes en una prova com aquesta les que connecten amb els espectadors de forma directa.

La retransmissió televisiva de l’Olla de Núria és excel·lent perquè qualsevol persona que la segueix connecta de seguida amb allò que està veient. Hi ajuda la narració i especialment els comentaristes d’autèntic luxe, però especialment l’equip de càmeres i de realització que demostra un coneixement perfecte del terreny i que sap què és allò que cal mostrar en cada moment. D’aquesta manera, la transmissió esportiva es converteix en un aparador brutal per a les curses de muntanya, per a l’esport de muntanya i per a la muntanya en general, amb totes les implicacions de coneixença i interès pel territori que això implica.

Tant de bo Televisió de Catalunya se n’adoni que està excel·lint amb aquest tipus de transmissions i continuï apropant-nos els esports de muntanya amb aquesta estima i precisió. No se’ns acut millor manera de transmetre la passió per l’esport i pel país que sens dubte ha de perseguir TVC.

La fotografia de portada és de Jordi Isasa.