L’esportista català triomfa per quarta vegada a Chamonix amb una marca extraordinària.
Kilian Jornet és el nou campió de l’Ultra Trail del Mont Blanc. La cursa iniciada aquest divendres a les sis de la tarda ha ofert un dels grans espectacles esportius de l’any, amb una cursa amb alternatives i dominada finalment per un esportista que continua fent créixer la seva llegenda als Alps. Jornet ha triomfat onze anys a Chamonix, on ja havia triomfat el 2008, el 2009 i el 2011 i s’havia quedat a les portes de fer-ho el 2017. El ceretà iguala els quatre triomfs de François d’Haene i completa un 2022 excepcional, on ha guanyat també la Hard Rock 100 (probablement la segona cursa de muntanya més important del món) amb rècord i la Zegama, també amb rècord.
Malgrat els dubtes fins a darrera hora sobre la seva participació després d’haver donat positiu per Covid-19 fa uns dies, el català ha demostrat des del primer moment estar plenament concentrat per lluitar per la victòria. El gran rival a priori de Jornet era el nord-americà Jim Walmsley, un dels millors corredors de muntanya del món i que s’havia instal·lat als Alps per preparar de forma quasi exclusiva l’assalt al títol de l’UTMB per primera vegada a la seva trajectòria. Walmsley ha corregut de meravella durant una pila de quilòmetres i durant bona part del recorregut només Kilian Jornet ha aconseguit seguir-li el ritme. A quarts de tres de la matinada, Walmsley arribava a Courmayeur (més o menys l’epicentre de la cursa) amb un minut d’avantatge sobre el català, que aprofitava l’avituallament per sortir de nou al costat del nord-americà.
Durant la nit Walsmley ha aconseguit deixar enrere a tots els rivals i s’ha convertit en l’indiscutible favorit a la victòria fins a Champex-Lac, quan l’esforç li ha passat factura i i ha hagut de baixar el ritme en picat, fins al punt que durant uns moments la seva continuïtat en cursa era dubtosa. En aquell moment Kilian Jornet i el francès Mathieu Blanchard (tercer el 2021) l’han deixat enrere i han començat a oferir un duel cara a cara espectacular. El francès intentava accelerar en els trams més plans i de baixada, mentre que el català procurava situar-se al davant en les pujades. Una igualtat absoluta que s’ha resolt a la sortida de Vallorcine, just abans d’afrontar la darrera ascensió de la cursa a la Tête aux Vents, ja amb més de 150 quilòmetres a les cames de cada corredor.
Després d’un avituallament molt curt, Jornet ha sortit de Vallorcine a gran ritme, en un atac en tota regla davant Blanchard a qui de mica en mica ha anat deixant enrere. El francès ha seguit avançant a bon ritme, però Jornet sempre ha anat una mica més ràpid i ha anat ampliant les diferències fins a superar els set minuts al cim. Una situació de cursa en què Jornet es mou a la perfecció i que li ha permès afrontar el descens final amb un marge raonable de temps davant un Blanchard espectacular. El descens no ha estat gens còmode per al català, que a banda del triomf perseguia ser el primer corredor de la història en completar l’UTMB sencera en menys de 20 hores.
L’arribada a Chamonix ha sigut una bogeria, en un dissabte de cel radiant, especialment comparat amb l’inici plujós de la prova. Chamonix ple a vessar, com bona part del recorregut, celebrant el triomf d’una icona mundial de l’esport de muntanya. Kilian Jornet ha corregut més ràpid que mai, més ràpid que ningú, amb la marca impulsada per ell mateix, NNormal. 19 hores, 49 minuts i 30 segons. Increïble. Blanchard, un rival digníssim, ha entrat pocs minuts més tard, amb un temps també inferior a les 20 hores, completant la millor UTMB de la història.
Les declaracions de Kilian, satisfet a meta, han anat dirigides als aficionats: “Avui ha sigut una cursa increïble per a mi, un dia que recordaré durant molt de temps. No hi ha hagut ni un moment des de la sortida en què no hagi patit. Ha sigut un plaer compartir el recorregut amb en Jim i després amb en Mathieu, però el que recordaré serà el suport de tots els espectadors, a qui no he pogut agrair els ànims durant el recorregut perquè duia a sobre un “jari” molt important“.
Pau Capell i Ragna Debats, fora de cursa
L’UTMB ha començat amb múltiples candidats a la victòria i al podi. Entre ells, és clar, hi havia un Pau Capell recuperat i amb ganes de recuperar la millor versió de si mateix que el va portar a guanyar a Chamonix l’any 2019 amb una marca espectacular de 20 hores i 19 minuts. El de Sant Boi de Llobregat havia preparat a consciència la cursa, entrenant fins i tot a Kènia per afinar la seva preparació, i va començar la cursa liderant-la els primers quilòmetres. L’atleta de North Face, però, va anar perdent de mica en mica ritme envers els seus rivals més directes i ha començat a patir de valent durant la nit fins que finalment ha optat per la retirada, amb problemes físics evidents, al cap de 126 quilòmetres.
Més difícil encara ho ha tingut Ragna Debats, que malgrat córrer durant unes quantes hores en el top 10 de la cursa, no ha trobat en cap moment el ritme que anhelava i ha abandonat durant la nit. És el segon abandonament consecutiu a l’UTMB per a la corredora afincada des de fa una pila d’anys a Catalunya, que l’any passat va desistir molt més a prop de l’arribada també lluny de trobar les seves millors sensacions que la van portar a guanyar la CCC el 2019.
Clàudia Tremps, subcampiona a la TDS
La corredora d’Ogassa ha aconseguit un enorme èxit a la prova de 145 quilòmetres i 9.100 metres de desnivell positiu. El segon lloc ha arribat després de pràcticament 23 hores de cursa que l’han catapultat, també, al 16è lloc absolut de la cursa. Tremps ha arribat a la cita amb una preparació molt justa després de patir una lesió a la primavera quan estava en plena forma, amb el podi a la Transgrancanaria ben recent. Amb una recuperació a corre-cuita, Tremps ha optat per la distància de la TDS un any després de ser novena en el seu debut a l’UTMB de 171 quilòmetres. Una decisió encertada que ha conclòs amb un premi de podi i la confirmació que la jove del Ripollès és un dels grans noms a seguir del proper lustre en les ultra maratons de muntanya.
Una menció destacada, sens dubte, la mereix la vuitena posició de Tòfol Castanyer. El solleric de 50 anys continua demostrant la seva qualitat en les curses de muntanya de llarga distància i òbviament va ser el primer classificat de la seva categoria en una cursa en què va poder creuar la meta acompanyat d’un dels seus fills.
Sheila Avilés i Núria Gil, doblet a l’OCC
Després de dos anys marcats per les lesions, la corredora de l’Anoia ha reviscolat a l’UTMB amb un gran triomf a la distància curta, l’OCC, de 55 quilòmetres. Sheila Avilés, campiona de les Skyrunner World Series el 2019 ha tornat a viure un gran triomf en una cursa dominada en primer terme per la nord-americana Alli McLaughlin però en què Avilés va saber esperar per accelerar al tram final. Una victòria arrodonida pel magnífic segon lloc de la també catalana Núria Gil, que debutava en una distància tan llarga i que va córrer els 30 quilòmetres finals amb rampes a les cames. Sens dubte, un èxit indiscutible per a la reusenca.
