La polèmica decisió del Tribunal Constitucional d’aixecar la prohibició catalana a les curses de toros que estava vigent des del 2010 ha tornat a posar en el focus de l’atenció mediàtica la Plaça de Toros Monumental. Tothom qui la coneix l’associa amb la tauromàquia i fa ben fet: des del seu disseny al museu interior, la disposició separada clàssica segons “Sol” o “Sombra” –perquè el castellà és preeminent en els toros– o els equipaments assistencials, des dels corrals, els toriles, els burladeros, l’infermeria o la capella. Tot és genuïnament taurí, sí. Però la Monumental també ha tingut i pot tenir usos esportius.
La Monumental l’única plaça que queda a Barcelona, una de les tres que queden a Catalunya. Aquesta afirmació pot ser subjecta a matís ja que, de fet, la Plaça Monumental és l’única plaça de bous que va mantenir l’activitat taurina fins la seva prohibició, ara en stand by legal. La d’Olot està en franc desús i decadència i la de Tarragona s’ha reconvertit en un espai multi-usos anomenat Tarraco Arena Plaça que a principis de mes va sortir a totes les televisions ja que el seu ús més conegut és albergar el Concurs de Castells. També hauríem de comptar l’altra plaça barcelonina, la de Les Arenes, que després de 20 anys tancada i un procés de rehabilitació arquitectònica total és avui en dia un centre comercial i d’oci que, per cert, tampoc descuida l’esport. Un gimnàs privat ocupa la seva part més alta, amb pista d’atletisme al voltant de l’edifici inclosa.
Plaça de boxa
Si hem d’associar un esport a la Monumental aquest és, sense cap mena de dubte, la boxa. La plaça barcelonina s’ha adaptat, amb un quadrilàter al seu bell mig, durant diferents dècades. En alguna ocasió anterior hem parlat des de La Fosbury de l’interès que despertava durant bona part del segle XX aquest esport entre els catalans. Va arribar a ser una de les disciplines més seguides i de capçalera. I els grans combats, les vetllades més esperades, havien de buscar recintes com el taurí per sumar el màxim d’audiència.
Un dels combats més importants de la història de la Monumental també és, segurament, una de les cites ineludibles de la boxa catalana. És el combat que el 17 de febrer del 1935 va enfrontar, en una Monumental amb gran ambient, a Josep Joan Gironès, ‘El Canari’, un boxejador gracienc que era el gran ídol esportiu de la Barcelona republicana amb Freddie Miller per la corona mundial. Va ser l’únic KO de tota la carrera de Gironés, una figura oblidada i vexada pel règim que no ha tingut el reconeixement ni la reparació posteriors que es mereix. Les cròniques parlen d’una “Monumental abarrotada” aquella nit.
https://www.youtube.com/watch?v=zJOAEyxB59M
També el gran Muhammad Ali va lluitar a la Monumental. Sens dubte ja tenia fama de “Miura” quan en el marc d’una gira mundial d’exhibició va ser a la plaça barcelonina l’agost del 1972. Les cròniques parlen d’un públic de més 10.000 persones. El combat era d’exhibició i va durar vuit assalts durant els quals poc va poder fer l’argentí “Goyo” Peralta per frenar el gran Cassius Clay. Ali no va decebre i es va posar el públic a la butxaca i això que de bones a primeres es va guanyar una bronca per no voler saludar un altre púgil, estrella errant de l’Estat, José Manuel Urtain.
Ubicació i aforament privilegiats
Si deixem la història i tornem a l’actualitat, ens trobem amb què la Monumental està tancada a pràcticament tota activitat. El Grup Balañá l’explota ocasionalment per a circs i poc més. El 2011, el primer després de la prohibició taurina, es va parlar d’un projecte per convertir-la en un centre d’ecologia amb usos esportius però el projecte no va fructificar. L’hermetisme de la propietat i de l’Ajuntament –que sempre té la clau en qualsevol operació– és evident i tot i el revés del Constitucional a la prohibició taurina res fa preveure que aquest escenari canviï properament. Però què podria fer-se a la Plaça de Toros Monumental?
Doncs en un hipotètic concurs d’idees en podrien sortir de molt bones. Cal considerar que la seva posició és estratègica, a la cantonada entre Gran Via i Marina, a prop d’un dels sectors en desenvolupament estratègic de Barcelona com és la zona de Glòries. A més, les seves 19.582 persones d’aforament la converteixen en un recinte amb més capacitat que el Palau Sant Jordi. Exemples com el de Vista Alegre a Madrid o la TAP a Tarragona demostren que una plaça de braus es pot reconvertir en un recinte amb aptituds esportives. També és habitual veure places de toros reconvertides en pistes de tennis o altres disciplines. En aquest sentit, només cal veure la intensiva programació del Sant Jordi per veure que la capital catalana podria rendibilitzar un nou gran espai per esdeveniments.
Precisament aquest 2016, la Monumental celebra un segle des que es va acabar. Més enllà de les fòbies que genera entre molta gent els seus usos taurins, és un recinte singular que des de fora vol tenir un aire modernista. Passar de ser un espai tancat i barrat a un nou equipament de ciutat no és un camí fàcil però sí un sender per explorar. Qui vol ser el successor del Canari Gironés i Muhammad Ali?
