Marc Coma ha anunciat que es retira. Recuperem l’entrevista que li vam fer el passat desembre en motiu del Dakar 2015.
Autora: Magda Estelrich
Publicat a La Fosbury #9
Marc Coma fa màgia. El 2014 ha estat el seu any. El pilot d’Avià (Berga) es convertia al mes de febrer en Campió de “la prova més dura del planeta”, el ral·li Dakar (2006, 2009, 2011, 2014) i al mes d’octubre aixecava, al Marroc, el trofeu de camió del món de ral·lis cross country per sisena vegada. El respecte i la passió pel motociclisme són part de l’essència de Marc Coma, que va nàixer en una família d’aficionats a les motes i s’ha convertit en un pilot de llegenda. Té 38 anys i dia 29 de desembre va viatjar cap a Argentina per emprendre la seva dotzena experiència al Dakar.
“No hi ha temps per descansar. S’han de recórrer entre 600 i 700 km cada dia. Massatges, menjar, beure,…i començar a preparar l’etapa per l’endemà. Parlar amb els mecànics. Trucar a la família (importantíssim) i dormir. A les 4 o a les 5 m’he de tornar a llevar, agafar la moto i…” tot torna a començar. El ritme frenètic del dia a dia al ral·li Dakar. Amb els anys, ja en coneix cada detall, ara que n’és conscient de tot, el repte és més senzill?
“Ara ja sé el que m’espera. Ja sé a què i a qui m’enfronto. De més jove m’havia plantat al Dakar amb aquella inconsciència que et permet fer coses que si no, no faries. Amb els anys però, les situacions m’han ajudat a madurar i cada dia tinc més clar que el Dakar no és cap joc. Ni molt menys! Però d’altra banda, tot i ser més conscient dels riscos, cada dia sóc també més ambiciós. Ara que formo part d’un projecte guanyador, tinc molta responsabilitat i això fa que el repte no deixi mai de ser complicat.” Es parlar de dificultats i pensar en “els moments tan durs que ens ha tocat viure, per desgràcia. Els accidents de companys, alguns molt greus. Fins i tot les pèrdues de companys….Cada vegada que passa un fet tràgic un se n’adona que al Dakar ha de ser conscient del que fa i el perquè ho fa a cada moment, a cada instant. La inèrcia és perillosa”.
El què i el perquè de cada gest formen part d’un conjunt de condicionants que marquen el rendiment del pilot.
El primer: La preparació. “Està actiu tots els mesos de l’any és l’única manera per estar en forma i no deixar de ser competitiu. És la fórmula per millorar tant en la meva precisió com en la mecànica de la moto.”
El segon: L’equip. “Tenim el millor equip que existeix per afrontar el Dakar. És fantàstic. Fa més d’una dècada que sóc a KTM i ja formo part d’ells i ells formen part de mi. Et dona molta tranquil·litat tenir un bon equip i saber que el rival és sempre a fora.”
El tercer: Les sensacions. “Les sensacions són bones. El 2014 ha estat un any increïble ple de senyals que ens indiquen que les coses s’estan fent bé. Les sensacions ens diuen que hem de lluitar, treballar com mai i pujar a la mota com si fos el primer dia. Tinc moltes ganes de competir i fer-ho bé, i això és l’únic que ens pot portar a aconseguir el cinquè Dakar.”
El quart: La pressió. “La pressió existeix, portem el número 1! Però passen els anys i aprens a conviure-hi. La pressió significa experiència i intentem que ens ajudi a liderar un equip que aspira a guanyar. Evitarem que la pressió pesi. On estem còmodes nosaltres és al desert, lluitant cada quilòmetre, estant sols competint enmig de les dunes…per tant, la pressió, en aquell instant, la deixarem ben a part.”
La preparació, l’equip, les sensacions, la pressió…tot està enfocat al dia de la sortida del Dakar. “Tot l’any està enfocat a aquest dia. Tot el treball està dissenyat per arribar el màxim de bé possible a aquesta època de l’any”. Canvia la dinàmica quan s’apropa el Dakar? “Sí, la preparació evoluciona a mesura que van avançant els mesos. Abans de Nadal ja hem disminuït bastant la càrrega en l’apartat físic i ens centrem en un apartat de preparació més teòric: estudiem el recorregut, el reglament i la logística. És el moment també de tenir en compte tot el material d’etapes que necessitarem.”
Què pot tenir d’especial el Dakar 2015? “A nivell de recorregut ens espera una edició complexa. El segon dia d’etapa ja haurem de recórrer més de 500 quilòmetres… I les maratons a la part final! El nivell d’exigència serà altíssim des del principi. Haurem de ser molt hàbils per intentar interpretar el dia decisiu”. El dia decisiu? “Sí, el dia clau. Només es pot saber quin dia serà quan la cursa és viva. Pots preveure una jornada important i tanmateix el dia decisiu pot ser una etapa que havies plantejat com la més insignificant. Haurem d’estar atents i pendents. Interpretar i viure cada etapa i saber que aquell és el moment.”
L’edició del 2014 va semblar més dura que mai…”L’any passat va ser realment molt dur…i crec que aquest any ens espera una edició similar! Però ha de ser així. La filosofia del Dakar és la de la cursa més dura del món. El recorregut està dissenyat per gestionar moltes més coses a part de córrer i anar de pressa. La mecànica, els pneumàtics, l’orientació…tot està present i té un pes importantíssim en el resultat final.”
Al 2009, després d’una edició cancel·lada, la organització va decidir canviar el Dakar de continent. Fins llavors, Àfrica havia estat l’escenari de la major part de les etapes que acabaven en l’arribada dels pilots a la mítica ciutat de Dakar (d’aquí el nom). A partir del 2009, el ral·li es celebra cada any a Sud Amèrica. Ha canviat la filosofia, amb el canvi de continent? “La filosofia del Dakar és la mateixa. El Dakar és viu: 15 dies de cursa i 10.000 km a recórrer….” Són dos llocs del món molt diferents. “Sí, i es nota sobretot en els terrenys. Atakama és un desert molt bonic però és molt més petit que el Sàhara. Hi ha menys sorra i és una zona amb un nivell de sal molt elevat.” No hem de parlar d’un abans i un després? “Amb nosaltres, els pilots, hi ha hagut un abans i un després però no va lligat al canvi de continent sinó a la introducció de les motor homes, les casetes. Per nosaltres ha estat brutal. Ara descansem molt millor i a l’hora de preparar les etapes estem més aïllats, sense pols i sense soroll. Això si que ha estat una canvi!”
Marc Coma ja sap què és guanyar i tornar a guanyar el Dakar. Algun objectiu diferent per aquesta edició? “La veritat és que el gran objectiu que tenim és no cometre cap error. Serà una carrera molt exigent i la victòria l’aconseguirà qui superi més obstacles. Guanyarem per eliminació: un dia un pilot caurà, el següent algun altre cometrà un error de navegació, un altre dia un altre company tindrà problemes mecànics…hem d’evitar totes aquestes coses per arribar al desenllaç de la cursa amb opcions de ser campions” Li brillen els ulls. “La prèvia es fa llarga tinc ganes de passar a l’acció.” Estàs il·lusionat? “Molt! Aquesta època és molt especial. Primer m’agrada passar el Nadal a casa, amb la família i veure el meu fill gaudint de les festes. Però després, tinc moltes ganes de pujar a la mota i començar.” La família és important. Com viuen ells el Dakar? “Sóc molt afortunat. Ells sempre m’han donat suport i han entès exactament quin és el seu paper dins la cursa. Cada vespre, abans d’anar a dormir, intento trucar i parlar amb ells encara que siguin només 5 minuts. És l’únic moment del dia que desconnecto realment del Dakar. No parlo amb ells dels problemes de la cursa, al contrari. M’expliquen i em distrec. El Dakar és un univers molt petit i la visió que tens de la resta del món en aquells moments, des d’aquell racó del planeta, és també molt petita”.
