Hi ha normativa. Hi ha àrbitres. Hi ha jugadors. Hi ha aficionats. Hi ha competicions. Podríem dir que la lluita de malabars és un esport de ple dret encara que d’entrada sobti per què estem lluny d’associar una pràctica habitual entre joves amants del circ o dels espectacles de carrer a cites tan emocionants com un partit de volei o una cursa de biatló. Perquè el que és indiscutible és que la lluita de malabars és un entreteniment de primer nivell i ràpidament ens oblidem de la perícia de saber fer malabars per passar a gaudir de duels emocionants sobre el terreny de joc.
Un esport vibrant
D’entrada és evident que només poden practicar aquest esport les persones que saben fer malabars amb tres masses. L’objectiu de cada jugador és doble: evitar que les masses caiguin a terra i provocar la caiguda d’alguna massa de l’oponent. Per fer-ho el jugador pot intentar desplaçar les masses del rival, ja sigui tirant-les o interferint en la seva trajectòria. És a dir: té el dret (un deure per als aficionats) d’intentar que les masses rivals vagin a parar a terra i té llibertat de moviments per aconseguir-ho amb una única excepció: no pot atacar el cos de l’altre jugador. Fins i tot pot intentar robar la massa del rival com a estratègia per aconseguir un punt. Cal entendre que les masses sempre han d’estar en moviment i que el jugador només en pot tenir dues agafades a les mans perquè la tercera sempre ha d’estar a l’aire.
Cada cop que una massa va a terra la partida s’atura i l’oponent suma un punt. Sovint les partides les guanya el jugador que arriba primer als 5 punts o bé, en format més reduïts, el que en guanya tres. Les competicions es disputen en un espai de joc delimitat (varia en funció de la competició) i tenen un ritme frenètic i alhora, un ambient de companyonia assegurat malgrat les patacades que hi pot haver durant l’enfrontament.
Duels espectaculars
Aquesta disciplina esportiva té múltiples variants, però hi ha dos tipus de competicions en funció del nombre de jugadors. La més senzilla són duels cara a cara entre dos malabaristes que sovint formen part d’un torneig d’eliminatòries que es disputa en un mateix dia. La competició clàssica, però, la conformen diversos jugadors en un mateix terreny de joc i en un combat obert. Cadascú pot atacar les masses de qualsevol rival i guanya l’últim que manté les tres masses a les mans. La Federació Internacional de Malabars també promou campionats mundials o continentals amb la presència de dos equips de deu jugadors que s’enfronten amb l’objectiu d’obtenir la victòria col·lectiva.
Aquest esport té un bon grapat de practicants, especialment al centre i nord d’Europa, i compta amb un organisme (Fight Night Combat) que més enllà d’organitzar competicions també formula un rànquing que comptabilitza els resultats de més de 500 jugadors en els diferents torneigs (més de 50!) que es disputen al llarg de l’any. Encara que els millors especialistes són homes, els tornejos de lluita de malabars són mixtes i jugadores com Matty Schneider han obtingut resultats més que destacats en els darrers anys.
