L’esport, motor del desenvolupament global i la pau

3 minuts de lectura
El potencial transformador de l’esport és la clau de volta d’un ambiciós projecte internacional.

L’esport pot esdevenir una eina per al desenvolupament sostenible i la construcció de la pau. Convertir aquest potencial lloable, sens dubte compartit per una enorme majoria de la població, en un projecte capaç d’intercanviar experiències i trobar eines pràctiques per millorar la vida de persones d’arreu del món, especialment aquelles que es troben en situació de més vulnerabilitat, ja són figues d’un altre paner. Un dels organismes internacionals que s’ha compromès en aprofundir en aquest potencial és la UNESCO, que l’any 2017 va aprovar el Pla d’Acció de Kazan per certificar el seu compromís en vincular les polítiques esportives amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Aquest Pla va establir cinc accions que calia desenvolupar en els propers anys:

1. Elaborar una eina de promoció que inclogui arguments amb base empírica favorables a la inversió en educació física, activitat física i esport.
2. Formular indicadors comuns per mesurar la contribució de l’educació física, l’activitat física i l’esport en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
3. Unificar i continuar elaborant normes internacionals de suport a les accions dels ministres responsables de l’esport en l’àmbit de la integritat en l’esport.
4. Fer un estudi de viabilitat sobre la creació d’un observatori mundial de la dona, l’esport, l’educació física i l’activitat física.
5. Crear un mecanisme d’intercanvi d’informació internacional sobre polítiques d’esport i activitat física.

Tres anys després d’aprovar el pla, diversos organismes com el Consell d’Europa o el govern de Suïssa han assumit el lideratge de cadascuna de les accions. També és el cas del Govern de Catalunya, responsable de liderar la cinquena acció. Convertit en un projecte transversal de govern, aquesta Acció 5 permet treballar la transformació social a través de la recerca i el coneixement, amb universitats i experts acadèmics com a socis fonamentals.

L’objectiu és cercar, analitzar i promoure les millors polítiques públiques sobre esport i activitat física i alhora connectar Catalunya amb actors internacionals a través d’aquest nexe esportiu. A la pràctica, es tracta de trobar les eines que faciliten que l’esport actuï com a eina d’inclusió, de convivència, de construcció de pau i de defensa dels drets humans, però també que promogui noves identitats col·lectives, que serveixi per a l’apoderament de nenes i dones, que eviti discriminacions i que resolgui situacions de violències, post conflictes i emergències humanitàries.

El Govern ha previst tres fases diferents per implementar l’acció 5:

1. Crear una base de dades i establir les estructures de gestió, que es materialitzarà en un lloc web d’accés lliure amb informació rellevant sobre polítiques públiques d’esport a tots els nivells.

2. Crear un observatori internacional sobre polítiques públiques d’esport per al desenvolupament.

3. Celebrar el segon Congrés Esport i Cooperació Internacional, amb l’objectiu que experts i entitats comparteixen experiències i bones pràctiques en el sector.

Presentació amb l’AE Ramassà

Per tal d’explicar aquest projecte de la UNESCO, i amb l’objectiu de donar continuïtat a les converses públiques organitzades per l’Associació Esportiva Ramassà per difondre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i el seu vincle amb l’esport, a principis de desembre aquesta entitat de les Franqueses del Vallès i el Govern de Catalunya van unir esforços en l’organització d’un webinar molt potent amb la participació de dues esportistes d’alt nivell, Sílvia Puigarnau i Sabine Hazboun. La jornada va comptar amb la participació com a amfitrió de Jordi Grivé, coordinador general de l’AE Ramassà, que és membre col·laborador de l’African Youth Initiative Network i ambaixador de l’ODS.

Puigarnau, corredora de muntanya i professora i investigadora a l’INEFC Lleida va destacar el potencial social de l’activitat física: “L’esport et construeix, fa que les persones s’agrupin per a assolir uns objectius comuns, i promou la resolució de conflictes”. Hazboun, nedadora plusmarquista a Palestina i una de les primeres dones palestines a competir als Jocs Olímpics, ha explicat que “l’esport ens uneix amb el seu llenguatge propi: quan treballem per la solidaritat i l’educació en l’esport, això es veu reflectit en la societat”. Tant Puigarnau com Hazboun van aportar el seu punt de vista i experiència en l’esport com a eina de transformació social i van ser les protagonistes de la conversa principal de l’acte, que també va comptar amb la participació de Manel Vila, director general de Cooperació al Desenvolupament. Vila va explicar la creació de la pàgina web que permetrà l’intercanvi de coneixement internacional amb l’objectiu de “trencar l’anonimat de les bones pràctiques“.

Per cloure la jornada, el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física Gerard Figueras va destacar “la força que té l’esport com a eina pel desenvolupament i per poder abordar molts altres reptes” a escala global i local, i com les vivències d’Hazboun i Puigarnau “ens ajuden a prendre consciència del que tenim a casa però també del que podem aprendre de fora”. Finalment, va posar en valor l’aposta per liderar l’Acció 5 del Pla de Kazan, “una oportunitat perquè els governants entenguin que l’esport és una de les eines més potents per canviar les coses”.