L’esport masculí ocupa una quota de pantalla del 96,52% al TN Esports

5 minuts de lectura

L’estudi del TN Esports de TV3 fet entre l’agost i l’octubre de 2016 va reflectir una situació que vam qualificar de desoladora: l’esport femení comptava únicament amb el 6,19% de la quota de pantalla als informatius d’esports de TV3. Som coneixedors que durant les setmanes i mesos posteriors a la publicació de l’estudi aquesta dada va ser utilitzada en diversos actes com a toc d’alerta, també entre alguns periodistes esportius de la televisió pública catalana. Tothom entenia que era una dada que calia capgirar i que les dones mereixien una quota de pantalla molt superior.

Un dels grans objectius dels nous informes presentats aquest dimarts 17 d’octubre era comprovar si un any després les coses havien canviat i la televisió pública de Catalunya havia començat a deixar enrere aquell 6,19%. Els resultats d’enguany, però, són francament pitjors i situen el paper de les dones esportistes en un estadi residual de la informació esportiva. Els esports, a TV3, continuen essent cosa d’homes.

A continuació us presentem les dades més significatives d’aquest estudi en clau de gènere:

1. La quota de pantalla de l’esport femení es redueix fins al 3,48%

Durant els darrers 100 blocs d’esports del telenotícies l’esport protagonitzat per dones ha acumulat menys de mitja hora a les nostres pantalles. L’esport practicat per homes, simultàniament, ha disposat de més de 13 hores i mitja d’informació. La diferència és abismal i així ho reflecteixen les dades: l’esport masculí s’endú el 96,52% de la quota de pantalla disponible i l’esport femení el 3,48%.

tnesportsmuguruza

Les notícies “neutres” les hem distribuït de forma equitativa entre les dues categories. Per exemple, una notícia de 20 segons sobre la presentació del Pacte nacional de l’activitat física i de l’esport ha destinat 10 segons a l’esport masculí i 10 més a l’esport femení. Les notícies “neutres” que han comptat amb declaracions d’un o més homes (no hi ha el cas contrari) han estat atribuïdes, directament, a l’esport masculí. En casos d’informacions mixtes, hem procurat distribuir el temps segons la presència en pantalla (per paraules o imatges) dels seus protagonistes homes i dones.

informe_tn_18_1

En qualsevol cas, un any després del primer estudi comprovem l’efecte dels Jocs Paralímpics en l’informe de 2016: l’èxit d’esportistes com Núria Marquès, Sarai Gascón o Elena Congost a Rio de Janeiro va condicionar a l’alça la quota de pantalla de l’esport femení. Del 6,19% al 3,48%.

2. Les dones no tenen veu

Més enllà de disposar del 3,48% de la quota de pantalla, hi ha altres dades que dibuixen un paper residual de les dones en la informació esportiva. Només 11 dones esportistes han fet declaracions davant les càmeres en els blocs d’esports dels 100 telenotícies consecutius analitzats. Entre elles, només Garbiñe Muguruza ha repetit presència davant les càmeres, fent declaracions en dues ocasions.

Més enllà de Muguruza les protagonistes han estat les següents: la corredora de muntanya Núria Picas; la patinadora freestyle María Muñoz (en un reportatge sobre Michel Prado); quatre integrants del CPA Olot (Anna Quintana, Ester Fàbrega, Ester Planella i Lídia Jiménez) i una del CPA Girona (Nuri Soler) arran del seu or i la plata al campionat del món en grups de xou grans, amb quatre declaracions a l’aeroport en un mateix telenotícies; l’amazona Laura Roquet, en un reportatge centrat en la seva figura; una jugadora de futbol inclusiu de qui desconeixem el nom; i Mireia Belmonte, després de participar en un aquatló.

tnesportslauraroquet

Per contextualitzar aquestes dades, i sortint de les declaracions constants del futbol masculí, ens fixem en Fernando Alonso, un pilot que no és català i que ha aconseguit resultats molt discrets durant aquest 2017 a la Fórmula 1. El bloc d’esports de TV3 li ha cedit el micròfon en cinc ocasions durant el mateix període de temps i en un altre telenotícies hem escoltat les seves declaracions a través de la ràdio del seu monoplaça.

3. La portada, territori d’homes

La jerarquia informativa del TN Esports també situa les dones en un segon pla. 100 notícies han encapçalat els blocs d’esports durant el període de temps analitzat. En només una ocasió la notícia més rellevant del dia esportiu ha tingut protagonisme femení. Garbiñe Muguruza va encapçalar l’informatiu en una peça conjunta amb Rafael Nadal per explicar que els dos tennistes formats a Barcelona havien assolit el número 1 del rànquing mundial de forma simultània.

Durant el període de temps analitzat l’esport femení ha comptat amb alguns èxits incontestables d’àmbit internacional. La jerarquia informativa, però, els ha concedit menys temps i una posició no prioritària a l’escaleta del dia. Ens fixem en el telenotícies vespre del 2 de setembre, el dia en què Núria Picas va guanyar l’Ultra Trail del Mont Blanc i en què la selecció espanyola d’hoquei patins es va proclamar campiona del món. TV3 va dedicar la portada a una informació sobre el mercat de fitxatges del FCB de futbol.

TNEsportsPortada2setembre

4. Desigualtat informativa

No és senzill trobar un escenari competitiu en què puguem equiparar el seguiment informatiu de l’esport masculí i el femení. Podríem posar elements sobre la taula tan diversos com la repercussió social o l’interès dels aficionats per condicionar, per exemple, la diferència en el seguiment de la primera divisió masculina de futbol envers la mateixa competició en categoria femenina. Per aquest motiu ens fixem en un cas concret que ens permeti comparar de tu a tu les dades en funció del gènere.

Hem escollit el campionat del món d’hoquei sobre patins, ja que s’emmarcaven en la mateixa competició (World Roller Games) i es disputaven de forma successiva. A més, els jugadors catalans eren àmplia majoria tant en l’equip femení espanyol com en el masculí i totes dues seleccions eren aspirants a endur-se al títol i es van acabar penjant la medalla d’or. Un patró d’interès informatiu calcat.

TNesportshoqueifemeni

L’evolució de la selecció d’hoquei patins espanyola femenina al mundial i el seu èxit final van comptar amb 55 segons totals de seguiment al TN Esports. 7 campiones del món que només van ser notícia el dia del seu triomf (2 de setembre) amb 22 segons a l’edició migdia i 33 segons al vespre. TV3 no va emetre cap declaració de les campiones.

La selecció espanyola d’hoquei patins masculina va comptar amb 4.53 minuts de seguiment durant el mundial. 8 notícies diferents (inclosa l’arribada a l’aeroport del Prat) amb informació del resultat dels seus partits en les eliminatòries prèvies a la final i diverses declaracions dels seus protagonistes a les eliminatòries, a la final i a la rebuda a l’aeroport. El mateix escenari i el mateix èxit, però una cobertura informativa molt diferent.

5. Discontinuïtat informativa

En el 100% dels TN Esports analitzats l’esport masculí ha estat protagonista. Per contra, l’esport femení només ha tingut presència en el 46% dels telenotícies analitzats. En 54 edicions, doncs, TV3 ha associat la pràctica de l’esport únicament als homes.

Les dades també indiquen que només en 16 dels 46 espais en què les dones han estat protagonistes l’esport femení ha comptat amb més de mig minut d’atenció informativa. En 30 casos, doncs, s’ha fet referència a l’esport femení amb un còmput total de temps inferior als 30 segons. En 4 ocasions l’esport femení ha superat els dos minuts de cobertura, amb un topall de 2 minuts i 38 segons en l’edició migdia del dia 3 de setembre. Durant el període analitzat els TN Esports de TV3 han comptat, de mitjana, amb més de 8 minuts d’informació esportiva.

El FCB de futbol, Garbiñe Muguruza en tennis, Núria Picas i l’Uni Girona en bàsquet són els quatre únics elements informatius de l’esport femení que han comptat amb notícies en setmanes diferents de l’estudi.

tnesportsunigirona

Aquesta situació de seguiment informatiu, per contra, és una constant en molts casos de l’esport masculí: els equips catalans i no catalans de primera divisió de futbol, els tres equips catalans de segona divisió, el Lleida esportiu de segona B, el PSG o el Manchester City en altres lligues de futbol, el mundial de motociclisme, la fórmula 1, Rafa Nadal, Roger Federer o Albert Ramos en tennis, el FCB, el Joventut o la selecció espanyola de bàsquet, Kilian Jornet, el FCB d’handbol, el FCB o el Catgas Santa Coloma de futbol sala…